Barcelona Districte Cultural #desdecasa

 

Barcelona Districte Cultural reprèn les seves activitats, que van quedar aturades arran de que fos decretat l'estat d'alarma a conseqüència de la Covid-19. Aquesta represa, evidentment, es farà des del confinament tant dels artistes com dels espectadors, raó per la qual s'ha previst una programació digital que es difondrà des de les xarxes FacebookInstagram Twitter.

 

Els protagonistes d'aquesta programació en línia seran els artistes que han hagut d'ajornar les actuacions que tenien previstes en aquest setè circuit i amb ells s'estan planificant un seguit d’activitats que agafarien el relleu de les sessions complementàries que el Barcelona Districte Cultural ofereix habitualment en paral·lel a les seves funcions de teatre, dansa i circ, als seus concerts i a les seves sessions d'audiovisuals.

 

Entre les primeres activitats programades destaquen els tallers de Jose Manuel Álvarez, ballaor flamenc que es presentava als escenaris del BcnDCultural amb Movimiento colateral, qui oferirà una classe per aprendre a ballar la rumba; i de Laia Santanach, ballarina i coreògrafa que havia de presentar el seu espectacle Àer, que ens explicarà la dansa del contrapàs, una dansa que ella desconstrueix en el seu espectacle. Aquests dos muntatges del Barcelona Districte Cultural estaven també inclosos en el programa de dansa. Quinzena metropolitana.

Aquests tallers, que està previst s’iniciïn el 16 d'abril, s’integraran a les xarxes del Barcelona Districte Cultural amb salutacions i petites càpsules artístiques també protagonitzades pels artistes de la setena edició d’aquest circuit que habitualment es desenvolupa en 21 escenaris (principalment de centres cívics) dels 10 districtes de la ciutat.

 

 

Fan circ d'autor, conscients que sota aquesta etiqueta poden fusionar un munt de tècniques diferents: des de la dansa fins a l'acrobàcia, des de la música fins al teatre o al gest. Són els Mumusic i són dos, Clara Poch i Marçal Calvet, que treballen junts des de 2008 i que es van donar a conèixer gràcies a l'espectacle Merci Bien, que va guanyar un dels guardons que concedeix la revista especialitzada Zirkolika i que també va ser premiat a la Mostra d'Igualada.

Ja a Merci Bien era possible trobar el tacte delicat, íntim, proper i càlid que destil·len tots els seus muntatges i que es manté a Amigoo en el qual, potser, evolucionen a la recerca d'un públic més adult, encara que sense renunciar a mantenir l'atenció dels infants. En canvi, estava específicament dedicat pensat per a un públic familiar Petits prínceps, el seu espectacle anterior, amb el qual van encetar una nova línia que van batejar com a Minimumusic.

Compartir