Centre Cívic Barceloneta

EN AQUESTES ACTIVITATS HI HAURAN IMATGES SENSIBLES PER A UN PÚBLIC MENOR DE 18 ANYS. ES RECOMANA LA PRESÈNCIA DELS PARES I/O TUTORS.

Dimecres 15.03 (18:00 – 21:00h)

Frank Trobok. Cos trencat

Foto performance desenvolupada a la Regió d'Antofagasta, Fallta Carrizo, Xile 2022. En aquest ritual eròtic, la Machona es transforma en un ésser camélidofelí per portar a la memòria la cosmovisió del poble Lickan antai o Atacameño. El seu cos extraviat deambula en un territori esquerdat, esquerdat per memòries cuir, anticolonials i vibràtils. Al costat de Germana i el seu esdevenir travesti dibuixen una cartografia melòdica amb els cascavells que carrega la Machona, a cada llançament exposen els seus dolors, desitjos i resistències. La mostra presenta tretze fotografies de la performance, problematitzant en els afectes de les corporalitats dissidents en territoris extractivistes i com busquen "fer obra" en espais no hegemònics de l'art contemporani, llocs com un desert o en "terra de ningú".

Dennise Valeria, Inma Sáez Gazo i Calzxon Roto.  Que altres siguin el normal

Que altres siguin el normal, és una performance que neix de la novel·la Les dolentes de Camila Sosa. En aquesta peça es vol representar l'angoixa i l'ansietat que sent un nen amb un conflicte d'identitat sexual, sentiments que s'originen en experimentar rebuig exercit pel seu entorn familiar i social. Travesti és una peça circular que conclou amb l'acceptació i l'alliberament de la protagonista. En aquesta performance hi participen: una poeta, un performer i una artista multidisciplinària. La peça combina la lectura a dues veus de fragments de la novel·la i la pràctica de shibari, més conegut com a bondage japonès.

Dimecres 22.03 (18:00 – 21:00h)

Colectivo Entuvida. Paco i Lucia

“Paco i LucIa” és la primera peça escènica del col·lectiu Entuvida; és la peça, bebè. I com un gest metateatral, aquesta recerca de la identitat dels personatges de la llegenda és el mateix viatge que fan els artistes durant el procés de recerca de la peça. “Paco i LucIa” és el primer contacte entre dos artistes que vénen de mons diferents i que ara volen establir les bases següents per als propers peixos: l’estètica, el discurs i els conceptes que els travessen. En aquesta peça hi treballen conceptes com la identitat, la mirada de l’altre, la venjança, la provocació, la perversitat o la joventut.

Pilar Talavera. Tindràs que fer-ho de qualsevol manera

Ho hauràs de fer de qualsevol manera és un autoretrat cubista. A través d'escenes, records i impressions fragmentades que viatgen en el temps, des de la infància fins al present, a l'espai, des de Lima fins a Barcelona, ​​la Pilar tracta de compondre el trencaclosques de la seva pròpia identitat. És també una història de supervivència davant d'una angoixa omnipresent que batega a ritme de màquina. Pilar Talavera construeix aquest text emprant les mateixes formes compositives amb què crea els seus projectes de spoken word, en què prosa, poesia i experimentació es combinen com a mecanisme d'expressió d'allò més íntim i irracional del jo. D'aquesta manera l'autora aconsegueix sintetitzar en un text, breu i intens, el procés d'autoafirmació després d'una infància marcada per la tragèdia familiar i una joventut condicionada per la convicció de no encaixar enlloc. Un text que ella mateixa dedica a totes les nenes «que pateixen, però gaudeixen».

Colectivo A Tres Voces. Morts de l'Aigua

Morts de l'aigua és una acció performativa que s'atura, pregunta i increpa per no oblidar les persones anònimes mortes al mar, al riu, producte de les guerres i les fronteres. És també un homenatge als que recullen cadàvers només per misericòrdia, per pura humanitat; als qui no romanen impassibles davant de la mort. És un crit per instal·lar-se a la memòria. Morts de l'Aigua s'inspira en allò que Cristina Rivera Garza anomena desapropiació. És un text, collage que contraposa les realitats dels cadàvers que viatgen abandonats pel riu Magdalena a Colòmbia i els que s'enfonsen a la Mediterrània arran de les guerres i les fronteres. Les paraules apropen dos personatges que en latituds oposades, a tocar del riu i de mar, decideixen recollir cadàvers només perquè la seva ètica s'ho imposa, sense esperar res més a canvi que la dignitat dels morts. L'acció performativa que proposem consisteix a donar reconeixement a la dignitat dels morts de l'aigua a partir de la comunió entre el text poètic, eines teatrals i un ambient participatiu. Incitem a no apartar la mirada.

Dijous 23.03 (18:00 – 21:00h)

Monserrat Aránega. Diari de una (no) estimada

Aquest projecte és una proposta que reflexiona i comparteix la vivència duna experiència hospitalària en un centre psiquiàtric a través de la lectura performativa d'un diari íntim. És una invitació a desbaratar els tabús respecte a la salut mental situada al nostre imaginari col·lectiu, oferint una mirada crítica que torni visibles les posicions i identitats de les pacients psiquiàtriques caracteritzades per la capacitat de prendre consciència de la individualitat de si mateix mirant-se des d'una perspectiva aliena a si mateixa, la marginalitat, l'opressió o la victimització. Des d'un posicionament feminista i antipsiquiatria i partint d'una proposta ètica i estètica, tant existencial com creativa, aquesta obra respon a la necessitat de prendrela veu d'una experiència d'hospitalització, posant sobre la taula qüestions com la violència sexual i clínica i abordant críticament realitat política d'un context psiquiàtric.

Anna Prokh. The Darkroom

La representació de "El cuarto oscuro" és una oportunitat per sentir la foscor i tot allò que suscita: por, ira, passió o llàstima. Permet-te sentir: necessito flashbacks per restaurar el que va passar darrere de la porta on les flames encara sortien. "El cuarto oscuro" és un petit espai sense llum ni so on es permet qualsevol interacció no física amb l'artista. L'artista no reaccionarà ni resistirà. És una investigació sobre el que sent la gent a l'ombra i com la foscor i la impunitat influeixen en el comportament humà. Només un visitant pot estar simultàniament a la cambra fosca, la qual cosa permet que els participants se sentin segurs i desinhibits.

Laura Llargues Gratacós. La nostra cinquena cantonada

Creació del text “Nuestra quinta esquina" elaborat a partir de la reflexió sobre el tema proposat per a l'exposició Habitar los marges. És un text escrit en prosa poètica i de 6 paràgrafs d'extensió (395 paraules). Com a acció performativa, en aquest cas breu, està pensat per ser recitat acompanyat de la projecció d'un vídeo. A més, a l'acte d'inauguració, es començarà recitant entre el públic per acabar a l'espai escènic. El text és una metàfora sobre la discriminació i la lluita per canviar l'estructura social i sortir així dels llocs on històricament i contemporàniament han estat relegades les feminitats.

Preu: gratuït // Sense reserva prèvia

Activitat programada en el marc del 8 de març –Dia Internacional de la Dona- i de l’exposició “Habitar els marges”.