Barraquisme a Montjuïc

Diumenge 27 de maig hauríem d'haver visitat l'exposició Viure a Montjuïc. Memòries d'un barraquisme oblidat en un itinerari guiat per Oriol Granados (comissari de la mostra juntament amb Rafel Usero i Francesc Banús, que van viure a les barraques de Montjuïc) i també pel Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC).

Aquesta mostra recull els testimonis d’antics barraquistes de Montjuïc i fotografies que mostren la realitat de les persones arribades a Barcelona provinents de diversos llocs de la resta de Catalunya i Espanya a la recerca de millors condicions de vida, i que es van establir a les barraques de la muntanya de Montjuïc.

Obrim un espai virtual amb diferents materials audiovisuals sobre aquests assentaments informals d'habitatge que es van establir a la ciutat des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX.

A partir de la memòria col·lectiva podem conèixer la realitat dels barris de barraques de Barcelona: les condicions de vida, els serveis de què disposaven i de com després es va anar distribuint al veïnat a diferents barris de la ciutat i de la perifèria.

Reportatges sobre l'exposició:

Barcelona rememora la història del barraquisme a Montjuïc

Viure a Montjuïc: homenatge als barraquistes que fan fer gran Barcelona 

Inauguració de la mostra:

 

CAN VALERO, TRES PINS, MARICEL...

On hi havia Can Valero i altres nuclis de barraques de Montjuïc, ara hi ha el Palau Sant Jordi i el Jardí Botànic. Al barri de barraques més concorregut de la muntanya, hi vivien 10.000 persones instal·lades darrera de l'Estadi Olímpic, una realitat incòmoda per a les autoritats dels anys 50 i 60 del segle passat.

Els barris ubicats a la part central de la muntanya, com Can Valero, Maricel, Tres Pins, les Banderes i el Pagès, s’estenien entre l’Estadi, el Castell de Montjuïc i el cementiri. La muntanya de Montjuïc va arribar a albergar un total de 30.000 habitants l’any 1957.

Només a partir dels anys 70 es va traslladar aquesta població a la perifèria de Barcelona, on es van organitzar per conquerir millores a les barriades d'acollida: Les barraques de Montjuïc, mig segle de l’espurna de la lluita veïnal.

Fa uns anys es van retrobar per recordar que, malgrat la duresa de les condicions de vida d'aquells any, també hi havia aspectes positius: Trobada d'antics veïns del barri de Can Valero. 

Al 2015 es va inaugurar una placa monument amb la que Barcelona homenatjava a les milers de persones que van viure als barris de barraques de Montjuïc.

La placa, situada en l'encreuament del passeig Olímpic amb el carrer Dr.Font i Quer, prop del Jardí Botànic, coincideix amb la zona que ocupaven barris de barraques com el de Can Valero. 

En el marc de l'exposició Viure a Montjuïc. Memòries d'un barraquisme oblidat, el Castell de Montjuïc també va organitzar una jornada d'homenatge i record als antics habitants dels barris de barraques de Montjuïc amb la participació dels comissaris, historiadors i persones que van viure en aquests habitatges.

BARRAQUES. LA CIUTAT OBLIDADA

Cap a l’any 1960, unes 100.000 persones vivien en barraques a Barcelona. Havien arribat al llarg dels anys 40 i 50 de moltes zones d’Espanya i de Catalunya fugint de la misèria i la persecució política. El documental recull la veu dels mateixos protagonistes, que reviuen, amb un gran nombre d’imatges, aquells anys difícils. 

Aquest projecte va néixer com un reportatge per al programa 30 minuts: Barraques. L'altra ciutat. Més tard es va ampliar la recerca a l’àrea de Documentals de TV3, per al programa Sense ficció, amb més testimonis i materials d’arxiu, que recreen aquella ciutat de les barraques que la Barcelona del disseny ha volgut oblidar. 

El documental dirigit per Alonso Carnicer i Sara Grimal és el resultat audiovisual d'una recerca històrica prèvia que es va publicar amb el títol Barraques. La ciutat (im)possible. Els barris de Can Valero, El Carmel i La Perona a la Barcelona del segle XX, un llibre que es pot descarregar aquí.  

 

MUSEU DE LA HISTÒRIA I LA IMMIGRACIÓ DE CATALUNYA 

Les fotografies de Tomàs Riva que podeu veure en aquesta pàgina, i també a l'exposició del Castell de Montjuïc, formen part del fons del Museu de la Història i de la Immigració de Catalunya, un espai de referència en l’estudi i representació del fet migratori a partir d’una exposició permanent dividida en 3 àmbits i del fet d’organitzar i acollir diferents mostres temporals al voltant de la temàtica migratòria.

Podeu visitar aquest museu, ubicat a la la Masia de Can Serra, a Sant Adrià de Besòs, on també s'hi conserva un vagó restaurat que simbolitza el moviment migratori: El Sevillano, que era el tren que feia el trajecte entre Andalusia i Catalunya a mitjans del segle passat i en què hi van viatjar milers de persones en busca d'una vida millor. 

Pujar a El Sevillano és una experiència immersiva i un viatge al passat que ret homenatge a tota la població arribada a Catalunya durant el segle XX:  

Compartir