Benvinguts al web del
Centre Cívic El Sortidor
El Centre Cívic El Sortidor és un equipament sociocultural situat al barri del Poble-sec. Oferim una programació anual d’activitats culturals, d’espectacles infantils, itineraris i tallers.
El nostre projecte singular és A TAULA! Cicle de cultura i gastronomia. Un espai per a gaudir del món gastronòmic amb la programació de tallers i activitats culturals innovadores.
Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 22 h, dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 21 h i diumenges de 10 a 14h. Agost tancat.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Divendres, 29 d’octubre
19.00 h. Obertura de l'altar.
19.30 h. Inauguració de l'exposició Días de guardar, del pintor mexicà José Pérez Torralba.
19.45 h. Passi de curtmetratges i documentals al·lusius a la Festa Mexicana del Día de Muertos.
20.3O h. Concert El color de la guitarra mexicana, de Mariana Gómez.
Taquilla inversa.
Degustació de pa de mort i tamals.
Dissabte, 30 d’octubre
19.30 h. Concert de Caçons Llatinoamericanes, pel Dúo Bohemios del Paral·lel,
integrat per el Gerardo Wistuba i el Matías Muñoz Parietti.
Taquilla inversa. Reserva prèvia.
Dilluns, 8 de novembre
Mostra de l'Altar
9.00 h. Presentació dels llibres i Morir no es un crimen,
de l'escritor mexicà Magno Garcimarrero. I lectura de décimas.
Acte semipresencial, que es pot seguir també per Facebook live.
Entrada lliure, amb reserva prèvia.
Reserva d'entrades al : 680248933
Organitzador de l'activitat: Associació Bibliomusicineteca
La Col·lecció de Carrosses Fúnebres és un patrimoni únic a Europa molt representatiu de l’evolució de la societat barcelonina i de la seva concepció de la mort. Hi descobrireu els significats de les seves variades simbologies, formes i colors i, a més, l'extensa documentació gràfica us permetrà comprendre millor la vida en societat des de finals del segle XVIII fins a mitjan segle XX.
Diumenge, 31 d’octubre a les 12h // Diumenge, 7 de novembre a les 12h
El Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc és un espai memorial dedicat a les víctimes de la repressió i dels bombardejos franquistes. Va ser inaugurat de nou el 1985 com un conjunt arquitectònic de gran interès històric, on es troben, entre d’altres monuments, la tomba del president Lluís Companys.
Diumenge, 21 de novembre a les 11h
Els rituals que han acompanyat la mort han estat, amb molta diferència, un dels trets que millor han definit la idiosincràsia de cada cultura i, en conseqüència, els que més interès i intrigues han suscitat a l'hora de relacionar-los amb els múltiples tipus d'enterraments documentats pels arqueòlegs.
Activitat inclosa en el preu de l’entrada. És imprescindible fer la reserva prèvia al tel. 93 423 21 49 | macvisites.acdpc@gencat.cat
Dissabte 23 d’octubre 11 h. Museu d'Arqueologia de Catalunya
Caps tallats, infants enterrats sota les cases, urnes funeràries envoltades d’armes. El ritual que acompanyava la mort no és únic en el món iber. Però què ens diuen aquesta varietat de restes sobre aquesta societat? L’antropologia física s’encarrega d’investigar les restes humanes i de donar-nos les respostes a les incògnites.
En aquesta activitat ens endinsem en el laboratori d’antropologia del museu per conèixer les tipologies d’enterrament iberes i descobrir la metodologia usada en l’obtenció de dades a partir de les restes humanes.
Inclou la visita guiada a l’exposició L’Enigma Iber. Arqueologia d’una civilització. Preu: 6€, inclou l’entrada al museu. És imprescindible fer la reserva prèvia al tel. 93 423 21 49 | macvisites.acdpc@gencat.cat
Dissabte 13 de novembre, a les 11h
Les verges suïcides, 20 anys després
Dramatúrgia: Eleonora Herder | Direcció: Alícia Gorina
Amb Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om, la directora Alícia Gorina dona veu als personatges femenins idealitzats de la pel·lícula Les verges suïcides de Sofia Coppola. Amb Joan Carreras i Mia Esteve al capdavant del repartiment, les cinc adolescents d'avui són Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol i Lea Torrents. Una aproximació a les zones fosques d'aquella història, les de llavors i les d'ara, 20 anys després de l'estrena del film.
Del 14 d'octubre al 14 de novembre de 2021
10€ de descompte en les entrades amb el codi sortidorlliure
Vivim en una època en què la salut, la joventut i la bellesa són els ideals darrere de les imatges que produïm i consumim. Mentre que a la pintura o l'escultura clàssica podem trobar cossos que pateixen, la fotografia ha mostrat la mort i la malaltia propera durant els primers anys, però s'ha anat allunyant del patiment propi per mostrar únicament l'aliè. En aquesta sessió s'analitzarà com aquest aspecte sembla canviar des de la irrupció de la fotografia digital i les xarxes socials.
A càrrec de Rebeca Pardo, doctora en Belles Arts i màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona. És investigadora en arts visuals, amb un interès especial per l'autobiografia i la representació visual de la malaltia, la mort i el dol.
Dijous 18 de novembre de 2021
50% de descompte amb el codi CCSMALALTIA
Pocs gèneres musicals han sobreviscut tants segles con la missa de rèquiem. Les que van escriure Mozart, Brahms, Verdi i Fauré ens permetran descobrir per què aquestes obres encara tenen una capacitat immensa d’emocionar-nos en ple segle XXI.
Cicle a càrrec d'Eva Sandoval, musicòloga i informadora de Radio Clásica (RNE). Del 25 d'octubre al 29 de novembre de 2021
50% de descompte amb el codi CCSORTIDOR
Dilluns 25 d’octubre, a les 18h
L'estiu del 1791, un personatge desconegut es va presentar a casa de Mozart i li va encarregar la composició d'una missa de difunts. El músic, atabalat pels deutes, amb una salut cada vegada més fràgil i obsessionat per la idea de la mort, va dedicar els seus últims dies a acabar aquesta partitura, però no va arribar a completar-la. Així va començar a gestar-se el mite d'una de les obres més cèlebres de la història, sobre la qual s'han generat una infinitat de relats a mig camí entre la realitat i la ficció cinematogràfica. Amb documents de primera mà, delimitarem on acaben els fets i on comença la llegenda.
Dilluns 8 de noviembre, a les 18h
El primer contacte directe de Brahms amb la mort es va produir quan tenia vint anys, quan va viure en primera persona les temptatives de suïcidi de Schumann. La pèrdua definitiva del seu amic i protector, com també la de la seva pròpia mare, va influir directament en la gènesi d'Un Rèquiem alemany. A l'estrena, que va tenir molt d'èxit, el 1868, hi va assistir per sorpresa la seva estimada Clara, vídua de Schumann i amor platònic del nostre músic. Brahms deixar patent en aquesta obra la seva familiaritat amb el dolor, que assumeix com a inherent a l'ésser humà sense rebel·lar-se davant seu. Analitzarem com aconsegueix transmetre aquest missatge tan reconfortant.
Dilluns 15 de novembre, a les 18h
L'ideari romàntic va mostrar una predilecció especial per l'aspecte funeral de la mort i pel més extern i anecdòtic del final dels temps. En aquest aspecte, el text llatí de la missa de rèquiem resultava d'allò més evocador: les terribles flames de l'infern, el furor de la venjança divina, la temible gola del lleó, la caiguda a les tenebres, l'abisme sense fons… Verdi, que no es considerava creient, va saber treure el màxim partit dramàtic al caràcter apocalíptic i escatològic d'aquests passatges per compondre una de les obres més esglaiadores que es recorden.
Dilluns 22 de novembre, a les 18h
Fauré sempre va mostrar que estava per sobre de la seva indiferència per la religió. Com ell mateix va dir, va escriure aquesta obra "per res… només pel plaer de fer-ho". I també per trencar amb la tradició romàntica de les misses de difunts. La millor manera de fer-ho va ser excloent-ne el terrorífic Dies irae i posant en música per primera vegada l'antífona In Paradisum, en la qual es narra l'entrada de l'ànima al paradís. D'aquí ve que, per a molts, aquest rèquiem sigui una espècie de cançó de bressol de la mort. Ho comprovarem desgranant aquest work in progress que va rebre diferents versions al llarg d'un extens període de gestació.
Dilluns 29 de novembre, a les 18h
Britten va consolidar una nova tipologia de lament musical molt conreada al segle XX: el rèquiem de guerra. L'autor britànic va aplegar en la seva obra els dos grans conflictes bèl·lics de la centúria. Va fer servir textos del poeta i soldat Wilfred Owen sobre els horrors de la Primera Guerra Mundial i va dedicar la partitura a la reconsagració de la catedral de Coventry, destruïda durant la Segona. A més, a l'estrena va voler reunir solistes de tres dels països en conflicte: Rússia, Anglaterra i Alemanya, tot un desafiament a la Guerra Freda que no es va poder consumar. Derek Jarman va dedicar una de les seves pel·lícules a aquesta partitura emblemàtica.
