MONOCROMS
Mostra de fotografia d'Adrià Goula Sardà, en el marc del festival Art Photo BCN

03/09/2020 > 29/09/2020
Preu: Gratuït

Una crisi ens debilita, fa que ens sentim vulnerables i que ens tanquem sobre nosaltres mateixos. Ens aïlla. Aquests edificis mimetitzen aquesta actitud. Façanes en un altre temps obertes i plenes de finestres, són ara impenetrables, hermètiques i totalment opaques. Totes pintades, senceres, d’un mateix color, com un vel que amaga el que hi ha sota, per dissimular, com un maquillatge. A vegades una petita obertura recorda que al seu darrere encara hi pot haver algú.

Una arquitectura es queda sense profunditat, com un baix relleu. Els teatres romans recreaven arquitectures fictícies a partir de construccions bidimensionals que funcionaven com un teló de fons; aquí aquests edificis es converteixen també en una escenografia, en una ciutat fantasma.

Els murs es converteixen en una mena de joc de construcció infantil, com un muntatge amb diferents tipus de maó, que es combinen entre ells de diferents maneres per acabar omplint igualment tot l’espai sense deixar cap forat. Com una espècie de tetris arquitectònic. Tota la distribució de la façana perd el seu sentit, es converteix en un traç d’allò que va ser l’edifici, en una memòria estampada sobre una façana cega.

Aquest projecte és també una reflexió sobre la pròpia fotografia. L’artista tracta de mostrar la fotografia com un objecte independent i autosuficient, no només com una finestra a una altra realitat. El seu interès és que la mirada no travessi la imatge, sinó que quedi retinguda a la pròpia fotografia, a la pròpia impressió fotogràfica. Sortir de la finestra perspectiva, o potser millor, no entrar a cap altre espai. En una època on constantment estem utilitzant finestres digitals per saltar d’un món virtual a un altre, Adrià Goula Sardà confronta l’espectador amb una imatge que no li permet escapar i que li proposa recrear-se en la bellesa d’allò que se li presenta, sense intentar anar més enllà, gaudir del que té al davant, de l’objecte, amb totes les seves característiques i detalls.

A aquestes fotografies no podem entrar-hi, ens frena la frontalitat i impenetrabilitat de la imatge. Quedem atrapats en un espai estret entre el nostre món i l’altre, que es converteix en impenetrable. La potència d’aquestes estructures ortogonals i el seu color unitari redueix l’espai de la fotografia per convertir-lo, gairebé, en un element bidimensional i físic, penjat davant nostre. Un element amb una gran càrrega formal i gràfica, que fa que la imatge vibri entre allò figuratiu i allò abstracte.

Aquestes imatges varen ser captades principalment als Estats Units després de la crisi del 2008, però en aquests temps de pandèmia i confinament recuperen tot el seu sentit.

On: Sala Jaume Valor

Web: https://artphotobcn.com/ca/inicio-ca/

Compartir