Set anys abans que es publiqués l'Antologia d'Hispavox, la primera de la sèrie que es van fer entre els anys 50 i 80 del segle passat, Pepe de la Matrona ja havia gravat la seva. Va ser un encàrrec de professor Manuel García Matos i Matrona, amb la guitarra de Manolo El Sevillano, va gravar en els estudis Grambox de Madrid “51 cantes en 26 acetatos de 18rpm”. El mateix García Matos ho deia així en el pròleg de l'obra.
José Núñez, de la Matrona, va cantar aquestes joies d'art jondo el dia 18 de febrer de 1947 a les sis de la tarda. Aquest il·lustre i sensitiu cantaor, veraç conservador de l'art jondo més fi i antic, tenia en aquell temps 59 anys.
Pepe de la Matrona va viure i va cantar fins als 93 anys, va ser, com diuen els flamencs, un cantaor general, enciclopèdic. Sabia d'on venien els cants i els feia amb la dificultat que cada cas requeria. Guardava memòria, perquè va ser particep, de l'època gloriosa del flamenc i de les seves grans cantaores. A Morente entre altres coses li va descobrir la grandiositat d'Antonio Chacón.
Manuel Romero (Sevilla, 1980). Procedeix de família jornalera i cantaora: als deu anys d'edat s'inicia en el cant, afició heretada del seu avi patern. Els premis en diversos concursos impulsen la seva carrera professional: el Concurs Juan Casillas a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el Concurs Peña La Soleá de Nerja (Màlaga) o el Concurs de Soleares Naranjito de Triana a Dos Hermanas (Sevilla), que li reporta una beca d'estudis a la Fundació Cristina Heeren. Després del seu període de formació, s'incorpora al claustre de l'escola, primer com a monitor i posteriorment com a professor. Compagina la docència amb actuacions en penyes i festivals, acompanyant a artistes com Milagros Menjíbar a la Biennal de Sevilla 2016. En solitari ha publicat el disc '1917', un tribut a l'any històric que bé va poder canviar el món.
Pedro Barragán (Barcelona, 1979), és el guitarrista del projecte. Format al conservatori superior de música del Liceu de Barcelona sota el mestratge de Manuel Granado i a la Fundació Christina Hereen de Sevilla on actualment és professor. Ha acompanyat a cantaores consagrats com Chano Lobato, Carmen Linares, Fernando de la Morena, Nano de Jerez, així com a altres de la seva generació com Rocío Márquez o Gema Caballero amb qui va gravar De paso a paso, primer disc de la cantaora.
És el guitarrista habitual en les produccions escèniques de José Luis Ortiz Nuevo i d'Inma la Bruja.
El gadità Roberto Jaén va començar el seu camí professional als 16 anys en penyes flamenques i festivals com a palmero, amb artistes com Antonio Reyes, Mariana Cornejo, Chano Lobato, Rancapino, Encarna Anillo, entre d'altres. Ha acompanyat com a percussionista a balladors com El Junco, Mª José Franco, Susana Casas o Daniel Navarro. El 2005 entra a formar part de l'Ballet Flamenc d'Andalusia dirigit per Cristina Hoyos, passant pels millors teatres del món. Treballa com a percussionista al tablao flamenc El Arenal de Sevilla, compartint escenari amb guitarristes com Ramón Amador i els germans Iglesias; cantaores com Rafael de Utrera, Pepe de Pura, Angelita Montoya i La Tana; i balladors com Rafael Campallo, Lucia 'La Piñona', Jesús Carmona, Pepe Torres i Ana Morales, entre d'altres. Destacable és la seva participació en l'espectacle ¿Qué pasaría si pasara?, al costat de David Palomar, Riki Rivera i el Junco.
Aquesta activitat serà enregistrada el dijous 26 de novembre a la ciutat de Sevilla, aviat comunicarem la data d'emissió.
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
