Centre Cívic Parc Sandaru

“No sabrán los que lo asesinaron que lo estaban sembrando que echaría raíces que seguiría cantando y floreciendo en todas partes y en todos los idiomas cada vez más sonoro, cada vez más viviente.” Va dir Neruda de Lorca a Sao Paulo, el1968, a propòsit de la inauguració d'un monument a la seva memòria.

Del “duende” lorquià, de la troballa poetica i del grapeig del clixé en què ha esdevingut va la conferència escènica i també del trio fecund que van formar Lorca, Sánchez Mejia i la Argentinita.

José Javier León és llicenciat en Filologia Hispànica i doctor en Literatura Espanyola. Exerceix la tasca docent al Centre de Llengües Modernes de la Universitat de Granada, així com en cursos de postgrau. Com a professor convidat, ha dictat conferències i seminaris sobre literatura i cultura espanyoles, flamenc i cançó a Europa i Amèrica. Ha publicat tres obres per a la col·lecció Flamenc i cultura popular, de l'editorial Athenaica. “El duende hallazgo y cliché” (2018), obra que parla de la naturalesa del duende, els sinuosos i tot els detectivescos camins de la seva fàbrica i els seus cansats però incansables epígons. Joc i teoria del duende. “Estudio y edición crítica anotada” (2018), treball collit després d'anys d'acurat estudi de la conferència més cèlebre de García Lorca. “La sangre derramada. Ecos de la tauromaquia de Sánchez Mejías en García Lorca” (2020), un profund estudi de la tauromàquia de Lorca i la figura de Sánchez Mejías, que recupera, a més la interessant conferència que el torero va donar a Nova York: “El pase de la muerte”.

Belén Maya (Nova York, 1966), no requeriria, a hores d'ara, majors presentacions. Temps enrere era la que s'anunciava com la filla de Carmen Mora i Mario Maya, dos noms històrics en el flamenc, però fa molt ja que Belém no requereix més noms que el mateix per captar l'interès dels aficionats. El públic de El Dorado la va poder gaudir en diverses ocasions, amb propostes i acompanyants diversos i el 2018 va tornar per establir un interessant col·loqui al costat de Sílvia Cruz a “Mujeres Mutantes”.

Belén exhibeix des de fa anys una pletòrica maduresa artística, des de la qual, en una excepcional projecció internacional, captiva públics molt diversos a través de diferents registres. Sempre inquieta, el 2018 va decidir dissoldre la seva companyia i apartar-se dels escenaris per centrar-se en altres àmbits del seu interès, com la investigació de nous camins en la pedagogia de la dansa i aspectes com les propietats terapèutiques del flamenc.