Centre Cívic Parc Sandaru

Controvertit i libèrrim, com el mateix Vicente Escudero, Andrés Marín ha tingut sempre present la figura de l'artista val·lisoletà. Quan parles amb ell de ball, de seguida aflora el reconeixement al seu treball i les vies que aquell va deixar apuntades. Pedro G. Romero, parlant de la influència d'Escudero en el ball d'avui ens deia, de tots els balladors actuals, probablement Andrés era el que tenía a Escudero més ficat en el cos. Després d'una sessió de cinema i una conferència ballada, seguim tractant la figura d'aquest especialismo artista, ara amb la proposta llançada a Andrés Marín, que ens torna a visitar per apropar-nos i reinterpretar, sens dubte també a la seva especial manera, les empremtes deixades per Escudero en el ball.

Andrés Marín (Sevilla 1969) fill del bailaor Andrés Marín i de la cantaora Isabel Vargas, el ballarí i coreògraf ha anat sempre per lliure. "Jo no he buscat mai una zona de confort sinó que he preferit encarar la realitat des d'una línia performativa, on el flamenc és només el vehicle que permet comptar a l'home d'avui".
De formació autodidacta, el sevillà va començar a ballar flamenc a l'escola del seu pare, formant en 2002 la seva pròpia companyia i convertint-se des de llavors en un dels principals renovadors del gènere. Inquiet i inconformista, ha col·laborat al llarg de la seva carrera amb artistes com Blanca Li (Poeta a Nova York) o Lorenzo Barbero (El cielo de la boca) entre d'altres. Els seus espectacles han recalat en escenaris tan importants com l'Òpera de Letònia, el Sadler's Wells de Londres, l'Òpera de Lille, el Festival Flamenc de Los Angeles, el Festival de Flamenc de Nimes, el Festival de Jerez ola Biennal de Sevilla on va ser premiat amb dos Giraldillos pel seu espectacle "La Passión segun se mire".
Amb el seu espectacle "Don Quijote" (2017) estrenat a la 3a Biennal d'Art Flamenc de Teatre Chaillot de París, teatre del qual ha estat artista resident, el sevillà es va submergir en un llenguatge que germana definitivament la seva herència flamenca amb la dansa contemporània. En la passada Biennal de Sevilla va aconseguir el Giraldillo a la dansa pel seu espectacle "La vigília perfecta".

Pedro Barragán Hernández (Barcelona, ​​1979) Estudia guitarra flamenca al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona tenint com a mestre a Manuel Granados. També rep formació de mestres com Juan Habichuela, Miguel Ángel Cortés, Manolo Franco, Niño Pura, Eduardo Rebollar, Gerardo Núñez o Rafael Riqueni, alguns d'ells a la Fundació Cristina Heeren, on va cursar estudis i actualment és professor de guitarra i d'Història del flamenc. Resideix a Sevilla i ha desenvolupat la seva carrera professional al costat de cantaores i bailaores consagrats, acompanyant Chano Lobato, Fernando de la Morena, Niño de Jerez, així com a joves artistes com Rocío Márquez, Gemma Caballero, Yassaray Rodríguez, Javier Rivera, Antonio Fernández . Ha participat en diversos festivals com Festival Flamenc a Nou Barris (Barcelona), Festival 30 Nits (Sabadell), Penya Flamenca la Argenteria (Granada), Festival de la Unión (Múrcia), Teatro la Montaña (Sevilla), Flamenc a France (París ). Va participar en el disc de Gema Caballero Paso a paso (2012) i ara està preparant el seu primer disc com a guitarra solista, que en breu veurà la llum i portarà per títol "Los Árboles".