Centre Cívic Parc Sandaru

De la mà dels barbers -associats a la música popular i singularment a la guitarra des del segle XVI- els autors emprenen un contundent viatge històric-antropològic, des de 1546 fins a 1910, que els porta a desterrar mistificacions i tòpics arrelats en el món del flamenc, tant de sobre els seus orígens, el seu desenvolupament i la seva plasmació final en l'art modern que avui coneixem. La rigorosa anàlisi de les vinculacions històriques d'aquest art amb uns certs oficis, formes de vida, tipus socials i subcultures populars, demostra una clara continuïtat entre el món dels jaques i rufians de l'hampa andalús del segle XVII -amb mescladissa de moriscos, negres i gitanos-, el majismo dieciochesco i l'estètica flamenca que quallarà en el XIX. En aquest camí no sols es revela el paper que han jugat les barberies en aquest mestissatge musical, sinó que es llança nova llum sobre els específics gèneres de ball i música anteriors al flamenc, la interrelació d'elements populars i cultes (com l'òpera), o la pèrdua de centralitat del ball en detriment del cante. Un llibre imprescindible per a estudiosos i aficionats al flamenc, i fins i tot en general per a tot aquells interessats en la música i la cultura populars.

Rafael Càceres Feria, Doctor en Antropologia Social per la Universitat de Sevilla, és professor del Departament d'Antropologia Social, Psicologia Bàsica i Salut Pública de la Universitat Pablo Olavide (Sevilla). Membre del Grup de Recerca Social i Acció Participativa (GISAP). El seu treball S'ha centrat en l'estudi de diversos aspectes de la cultura andalusa. Entre les seves publicacions es troben: Fiesta i fronteras. Transformaciones de las expressiones simbólicas en la franja fronteriza de Huelva. (1999) i Mujeres, fàbricas i charangas: el trebajo femenino en el sector conservero de Ayamonte (2002). És autor, al costat d'Alberto del Campo, d'aquesta interessant aportació a la Història Cultural del Flamenc.