Centre Cívic Parc Sandaru

García-Fons va començar els seus estudis musicals a una edat primerenca. Als cinc anys va començar a tocar el piano; als vuit anys va canviar a la guitarra clàssica; després es va interessar pel rock a la seva adolescència i, finalment, es va decidir pel contrabaix quan tenia 16 anys. Va realitzar la seva educació musical formal al Conservatori de París, on va estudiar amb François Rabbath, que li va ensenyar la seva tècnica especial de tocar l'arc.

Garcia-Fons és conegut pel seu sentit melòdic i el so col arc similar al d'una viola. Ha estat anomenat "el Paganini del contrabaix".2 García-Fons va ser influenciat profundament pel seu mentor, el contrabaixista François Rabbath.3
Va començar a tocar jazz amb la banda del trompetista Roger Guérin, i després va tenir moltes col·laboracions amb orquestres simfòniques, grups de jazz i un trio. Del 1987 al 1993, va formar part del conjunt francès de contrabaix denominat L'Orchestre de Contrebasses. Va romandre amb ells durant sis anys, apareixent també amb l'Orchestre National de Jazz dirigida per Claude Barthélemy durant part d'aquest temps. Enja Records va ser la disquera que va publicar el seu àlbum debut com a solista, anomenat Légendes (1992). El seu següent àlbum va ser Alboreá (1995), que inclou el seu quartet amb Jean-Louis Matinier (acordió), Jacques Mahieux (bateria) i Yves Torchinsky (baix).
El seu tercer àlbum, Oriental Bass de 1998, conté les seves pròpies composicions i va ser ben rebut a la premsa. Més tard va col·laborar amb l'acordionista Jean-Louis Matinier a l'àlbum Fora (1999). Moltes vegades l'acompanyen una varietat d'instruments, que inclouen guitarra, llaüt, derbouka, flautes, trombó i acordió. Garcia-Fons ha col·laborat amb músics de jazz com Jean-Louis Matinier, Michael Riessler, Sylvain Luc, Nguyên Lê i Michel Godard, i ha participat als enregistraments de Gerardo Núñez i intèrprets de l'Orient Mitjà com Kudsi Erguner, Dhafer Youssef i Cheb Mami . 4