Si bé és cert que els focus de les darreres dècades han estat apuntant a l'Afganistan, és impossible entendre l'entramat sociocultural d'aquest país sense atendre el Paquistan. Aquest país, antic territori que marcava el límit colonial britànic, ha suposat un actor discretament capital a la història recent tant de l'Afganistan com del gihadisme. El Paquistan representa la complexitat d'un territori configurat per diverses ètnies amb una nomenclatura estatal a l'ús occidental i que ha afrontat els secrets d'una nació mitjana encaixada entre una potència com l'Índia i un Estat fallit com l'afganès, sense oblidar el seu veïnatge amb l'Iran.
És merescuda aquesta fama de país conflictiu? Sí i no. Els mitjans de comunicació sovint només ens mostren la cara més crua de la societat, però no tot és fanatisme i terrorisme. Per experiència, només es tracta de saber, com a totes les regions d'aquest món, on podem estar i on no. N'hi ha prou amb una mica d'interès i d'informació per conèixer la idiosincràsia i els costums d'un poble (normes socials, costums, religió…) per poder moure's amb facilitat i submergir-se pels basars, carrers i mercats.
Malgrat aquesta situació geopolítica, Paquistan és un país amb molt a oferir, des d'algunes de les muntanyes més altes i espectaculars del món fins als diferents monuments i construccions, molts d'ells patrimoni de la humanitat per la UNESCO, a més de la seva riquesa cultural i social.
Però el més important del Paquistan és la seva gent. Encara tradicionalistes, els paquiistanesos són acollidors i hospitalaris per naturalesa, i reben els pocs visitants amb genuí entusiasme i interès. Els que vagin més enllà dels titulars i dediquin temps a explorar penso que acabaran situant el Paquistan entre els seus destins a visitar.
JOSEP BLANCH
Inauguració dimarts 7 de març ales 19 h.