Benvinguts al web del
Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart"
El Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart" és un equipament municipal del Districte de les Corts.
Inaugurat al maig de 1999, destaca en àmbits de promoció i difusió cultural, suport a la creació, foment de l'emprenedoria, innovació social, inclusió i envelliment actiu.
MICROXERRADA 1
Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) Qui som, quals és el nostre treball i quins problemes ens enfrontem.
A càrrec de:Per definir.
En aquesta microxerrada, es descriurà breument qui som l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) resumint breument la història i els motius de la seva creació. Es descriurà la situació legal actual de les restes bioarqueològics, i els problemes que en moltes ocasions ens enfrontem els i les bioarqueòlogues per a realitzar les nostres recerques, així com les perspectives de futur i l'auge dels nostres estudis en els últims anys.
MICROXERRADA 2
Què ens diuen els ossos?
A càrrec de:Lua Valenzuela Suau, de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA)
L’anàlisi de les restes de fauna recuperades en els jaciments arqueològics és indispensable a l’hora d’entendre el passat. En efecte, els ossos proporcionen una valuosa informació que permet avançar en el coneixement sobre diversos aspectes com són la reconstrucció del paleopaisatge, l’anàlisi de la dieta dels humans o la ramaderia.
En aquesta microxerrada es farà un breu recorregut sobre la metodologia que s’empra en Arqueozoologia i com permet interpretar el passat.
MICROXERRADA 3
Del fragment de carbó al bosc del passat: l’antracologia
A càrrec de: Sabrina Bianco,de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA)
El combustible és un producte de primera necessitat per a la subsistència humana i abans de la Revolució Industrial depenia gairebé exclusivament de la disponibilitat de llenya. Per tant, les pràctiques d'extracció i explotació dels recursos forestals han contribuït a transformar el paisatge al llarg dels segles.
Des del punt de vista arqueològic, investigar l'ús de la llenya en el passat és molt interessant, tant per donar llum sobre l'economia d'una matèria primera fonamental, com per reconstruir la relació entre els assentaments humans i els seus entorns vegetals.
Al llarg d'aquesta xerrada presentarem com s'estudien i com es veuen aquestes restes vegetals al microscopi i quines són les potencialitats per a la investigació arqueològica.
MICROXERRADA 4
Del gra al plat. La importància de les llavors en els estudis de l'agricultura prehistòrica.
A càrrec de: Miguel Tarongi Chavarri,de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA)
L'agricultura ha estat, al costat de la ramaderia, la principal activitat econòmica en les societats productives tradicionals. Des de les primeres societats Neolítiques fins a l'època industrial ha marcat el dia a dia d'aquestes societats.
Per a conèixer l'agricultura de la gent de la prehistòria ens basem en una sèrie determinada de restes arqueològiques, sent les llavors un dels més importants.
En aquesta microxerrada es descriurà la manera de recuperar aquestes llavors, com s'identifiquen per a conèixer de quina espècie es tracta, i que resultats poden aportar-nos aquest tipus d'estudis.
MICROXERRADA 5
Contribució de les fibres vegetals arqueològiques i de les cistelleries etnogràfiques a les tecnologies vegetals del passat.
A càrrec de: Celine Kerfant,de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA)
Aquesta microxerrada té com a objectiu demostrar com es pot utilitzar el coneixement botànic per a millorar els coneixements oblidats sobre cistelleria. La cistelleria es compon de fibres vegetals que es defineixen per les seves qualitats específiques en longitud, resistència, flexibilitat, resistència a la putrefacció, etc.
L'anatomia comparativa pot ajudar a entendre les qualitats de les plantes i també permetre la identificació de restes arqueobotàniques i la seva interpretació tecnològica.
MICROXERRADA 6
Som el que mengem? La dieta i la mobilitat dels animals
A càrrec de:Lua Valenzuela Suau, de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA)
Per una banda, veurem com a partir de l’observació de les usures microscòpiques o microdesgast dentari podem saber quina dieta tingueren els animals els dies previs a ser sacrificats. Per altra banda, veurem com l’anàlisi dels isòtops ens permet saber si aquests animals es movien arreu del territori a través d’intercanvis o moviments transhumants, o si eren locals.
La combinació d’aquestes metodologies juntament amb la resta d’informació, obre noves línies de debat sobre les estratègies de subsistència d’aquestes poblacions.
