Centre Cívic Sarrià

Exposició que consta d’un total de 40 fotografies, realitzades per EDUARDO ALEGRE PUÉRTOLAS, i JOAN VERA BASSAS. Les fotografies estaran presentades en marcs de 40 x 50 centímetres i en dos grups, en funció de la temàtica, que encara que tracten sobre la “marginalitat” a la nostra societat, tenen motius i bases diferents. El primer grup es correspon de 20 imatges, on ens expliquen la realitat que viuen dia a dia molts immigrants, sense papers, que es “busquen la vida” com poden, i fan treballar l’enginy per poder menjar i cobrir les necessitats imprescindibles. El segon grup tracta sobre la vida diària de famílies desnonades, víctimes en la major part de les males pràctiques i abusos bancaris en temes de clàusules hipotecàries. Només volem expressar-nos, i intentar sensibilitzar, des del nostre punt de vista i com a membres d’aquesta societat, alguns dels problemes que pateixen moltes persones. Ja siguin immigrants, que en la major part dels casos, han arribat fins aquí cercant un somni, de vida millor per a ells i les seves famílies, que algú els ha venut, i que un cop arriben, se’n adonen que no tenen res, cap lloc on anar, estan fora de la seva terra, i no tenen possibilitats de trobar una feina i es dediquen a les deixalles i la ferralla per poder anar vivint “al dia”. D’altres que son d’aquí, veïns i coneguts, que els tenim al costat, i que de tenir una vida “estable” senzilla i còmoda, amb la seva feina, la seva hipoteca i que per circumstàncies determinades, s’han quedat sense feina, no han pogut fer front als pagaments de la hipoteca i el banc de torn, els deixa sense casa, i amb un deute elevadíssim al que no poden fer front, en molts casos, inclús després del desnonament, tenint famílies que “tirar endavant “i que fan el que calgui per poder menjar i alimentar les seves famílies. Amb aquesta sèrie d’imatges, volem donar a conèixer situacions realment complicades de persones, famílies que els tenim al costat, i no ens n’adonem, o mirem cap altre banda, ja que ens arriben algunes imatges a través de la televisió, és més fàcil ignorar el problema i aquestes situacions des del sofà de casa, a més, són històries que gairebé veiem cada dia, i que malauradament, passen a ser habituals i ens insensibilitzen per excés, però els problemes segueixen existint. Només volem que això sigui un granet de sorra, per ajudar a conscienciar una mica i transmetre que TOTS podem fer més per una societat més justa i més solidària