Espectacle que ha sortit del treball fet pels i les alumnes del taller comunitari dirigit per la Mar Gómez. Aquesta activitat pretén donar resposta a la necessitat de gaudir de la dansa comunitàriament des d’una participació activa i per una cultura on els ciutadans i ciutadanes són considerats cocreadors i no simples espectadors, on tothom és benvingut.
“Ja vist. A cada estació també hi ha la mateixa cançó. Sona en bucle. Déjà-vu. Ja vist. Però cada cop que parlo, escoltes, però... estàs escoltant? Em pots veure? Atrapat a la meva vida, assenteixo, somric i me n'adono. Jo mateix, potser tu, és déjà-vu”.
Chinese Man. "Déjà-vu". We’ve Been Here Before Album (2016).
La realitat es repeteix o és la teva ment que et juga una mala passada? És possible veure el que encara no ha passat? O potser la realitat està duplicada i de vegades, molt poques vegades, viatges d’aquí cap allà? Qualsevol explicació sembla tan estúpida com sorprenent resulta aquest retrobament: “això ja ho he viscut”. Espantar-se no acostuma a ser una bona idea, riure i jugar amb la situació serà molt millor.
Per a algú que actua i que balla, resulta quotidià tornar a viure allò viscut, organitzar i reorganitzar les accions i els moviments, repetir-los una vegada i una altra, decidir si tornes enrere o vas cap endavant. Però, i si aquesta vegada no ets tu qui ho decideix?