Centre Cívic Vil·la Florida

Alumbramiento, Eduardo Chapero-Jackson, 2007

Estrenat en 2009, forma part de la trilogia A contraluz (amb Contracuerpo, (tracta sobre l'anorèxia) 2005, i The End,(exhauriment dels recursos, aigua) 2008). Lleó d’Or al millor curt al festival de Venècia i millor curt per a l’Acadèmia del cinema Europeu..

- Direcció i guió: Eduardo Chapero Jackson (Madrid, 1971). De pare espanyol i mare nordamericana. Va estudiar Belles Arts a la School of Visual Arts de Nova York i cinema a la Universitat de Nova York. Productor associat de pel·lícules com Los otros i Mar adentro (Amenábar), Los amantes del círculo polar, Abre los ojos, Lucía y el sexo, etc. El seu primer llargmetratge va ser Verbo (2011) i després Los mundos sutiles (2012). També ha dirigit ficció per a la televisió (La embajada, 2016) i publicitat.

- Repartiment: Mariví Bilbao (Bilbao, 1930-2013. Actriu de teatre, fundadora del grup Akelarre, va treballar en cinema i televisió –Aquí no hay quien viva y La que se avecina–. Habitual col·laboradora al País Vasc de la campanya Mójate por la esclerosis múltiple. Per interpretar a un personatge en agonia, es va inspirar en la seva germana, que va morir mesos abans (li dedica la pel·lícula), Manolo Solo (el fill), Cristina Plazas (la jove), Marata Belenguer (la filla), Sara Párbole (infermera).

Possibles temes per reflexionar i tractar després de veure el curt

 Perquè aquest títol?Alumbramiento ( quin significat té alumbrar?)

 El paper d’alguns metges davant la mort (la visió de la mort com un fracàs pot comportar sobreactuacions que poder suposar perllongar l’agonia i el patiment)

 De vegades es diu que no es pot ajudar a avançar la mort, que s’ha de permetre la mort natural. Què té de natural aquesta mort hipermedicalitzada?

 “¿Qué otra cosa podemos hacer?” diu quan van al cotxe ( també es pot ajudar a morir plàcidament, recuperar la biografia per recuperar a la persona i humanitzar la mort: els records – les seves bromes, la cançó dels garrins-.

 Paper de la família. En aquest cas és fill i metge a la vegada. També la filla “¿se saldrá de ésta también?” (de vegades la família pensa més en que no volen perdre, que en la persona que s’està morint. És important deixar anar i acompanyar)

Drets que tenim i principis que s’han de respectar
Autonomia: El dret a prendre decisions que es reconeix al llarg de la vida, ha de continuar fins al final. La persona ha de poder decidir fins on viure la seva malaltia segons els seus valors i la seva concepció de vida. Importància d’haver-ne parlat abans i d’haver-ho deixat per escrit: DVA (Document de Voluntats Anticipades)

Beneficència: les actuacions mèdiques han de ser les més beneficioses per a la persona malalta. Sempre respectant els seus desitjos.

No maleficència: només fer allò que tingui un benefici clar per a la persona malalta

ESPEREM QUE US INTERESSI i després de veure el curt estaria bé poder compartir al Facebook  del Centre Cívic les vostres opinions. Podem establir un diàleg que serà molt enriquidor. 

Amb la col·laboració de Nani Hidalgo, vicepresidenta de DMD-Cat (associació Dret a Morir Dignament)

Dijous 2 d'abril podràs gaudir del curtmetratge fent click a l'enllaç que us deixarem.