Són necessaris els límits per educar als nostres fills i filles? És compatible una educació conscient i amorosa amb la imposició de límits per part de les persones adultes? Hem de deixar que els defineixin i gestionin ells i elles?. Aquestes i altres preguntes són les que tractarem en aquesta xerrada, considerant que una de les funcions com a pares i mares és garantir la seguretat de les criatures. La seguretat entesa des de totes les vessants, la física, l'emocional, la social. Els límits permeten delimitar l’espai de seguretat.
Ensenyar-los-hi els límits amb amor, vol dir fer-ho des del respecte i la responsabilitat, ajudant-lo a entendre’ls i a comprendre’n la seva necessitat. Posar-los amb amor és també tenir en compte el moment i el desenvolupament de cada infant. És fer-ho de manera que ells i elles puguin aprendre, a mesura que creixen, a reconèixer-los i a posar-los per si sols i a empatitzar amb els límits de les altres persones.
D’altra banda, posar límits amb amor implica un procés reflexiu i de posada amb comú entre les persones adultes de casa, és acceptar que ens algun moment ens equivocarem o no estarem d’acord amb l’altre progenitor, i per tant, suposa també un procés d’autoconeixement i aprenentatge.
Posar límits amb amor vol dir fer-ho amb respecte, amb tendresa, des del cor, amb responsabilitat i amb molta paciència.
A càrrec d’Anna Tomàs Mayolas, mediadora i conflictòloga
Podreu realitzar les inscripcions en línia a partir del 8/2/2020 a les 9 h
[Inscripció en línia AQUÍ]