Documental del mes: Allò que no et mata

Quan tenia dinou anys, l'Ada Leiris va ser violada tres cops per la mateixa persona en pocs dies de diferència. I no va ser en un carreró fosc, de nit i perpetrat per un desconegut psicòpata entre crits i amenaces, sinó que l'agressor era un home a qui coneixia bé.

I és que al voltant d'un 80 per cent de les agressions sexuals, la víctima coneix el violador i en una gran part tenen lloc dins l'àmbit familiar o de parella. I sí, es pot estimar i violar.

Sans frapper ("Sense colpejar", en francès) és el primer documental del mes de l'any. Dirigit per l'Alexe Poukine, la pel·lícula desgrana el testimoni de l'Ada Leiris tot i que a ella no se la veu mai. Coneixem les seves emocions, pensaments i reflexions a través d'una dotzena d'actrius i un parell d'homes que es posen a la seva pell, però també i sobretot acaben relatant les seves històries personals amb la violació, sigui com a víctima o bé com a agressor.

El film no deixa a ningú indiferent i desperta la reflexió col·lectiva. Ens podem preguntar per què l'Ada va tornar a quedar amb el violador, però, sobretot cal fer-se una pregunta molt més important. Per què la va violar? I per què ens preocupa més la seva actitud irracional i no la d'ell? On queda el consentiment, com és que no es vol veure una relació no desitjada? De tot això parla el documental del mes de gener, una potent i sòbria pel·lícula que trenca el silenci de les violacions en entorns de confiança sense victimitzar a les dones.

A la xarxa de Centres Cívics de Barcelona es podrà veure en tres ocasions. La primera, al CC Ateneu Fort Pienc (14/01 – 19.30 h), al cap d'uns dies al CC Casa Elizalde (19/01 – 19.00 h) i finalment, a l'Auditori Sant Martí (21/01 – 19.00 h).

Cal que reserveu entrades al web del centre cívic en qüestió uns dies abans de cada projecció. Si teniu la reserva feta i finalment no vindreu, retorneu l'entrada per tal que algú altre pugui accedir a la sala. Aquí us expliquem com fer la reserva i la devolució.