Documental del mes: Casa Reynal

Després de la mort de Montserrat Reynal Vilaginés, la família decideix vendre la casa pairal de Bellvís (Pla d’Urgell). Amb la voluntat de preservar la memòria de l’àvia, Laia Manresa, directora del film, decideix de rescatar la història familiar abans la propietat no passi a unes altres mans.

Aquest procés esdevé un viatge emocional que reconstrueix la vida de la padrina, marcada per la migració del camp a la ciutat i per experiències doloroses. L'obra reflexiona sobre el pas del temps, la memòria col·lectiva i el significat de tornar als orígens per preservar-los de l'oblit.

Diuen que l’infern és l’oblit. I jo em pregunto: només que passin dues generacions o tres, qui pensarà en mi? Això deia la padrina de la directora quan el que acabaria sent Casa Reynal era només un somni borrós. La pel·lícula malda per salvar de l’oblit la seva vida, marcada pel desig obstinat de prosperar econòmicament als anys quaranta del segle passat i per la mort del seu fill petit.

És l’inici de la primavera i les orenetes, que fan niu al pati des de fa anys, acaben d’arribar. En realitat, la família fa el mateix: tornar al seu origen. Aquest retorn esdevé un viatge íntim en el temps, que enllaça la història privada de tres generacions amb la nostra història col·lectiva recent. Aquest retorn esdevé un viatge íntim en el temps, que enllaça la història privada de tres generacions amb la història col·lectiva recent del país.

La pel·lícula parla de l’herència, de la transmissió familiar, del llegat. Perquè més enllà del color dels ulls o l’alçada, la família llega per transmissió invisible moltes altres coses com aficions, paisatges, dons, aspiracions, accents, tics, costums i també traumes.

Casa Reynal, premi Docs 2024 a la millor pel·lícula catalana, es pot veure a les pantalles de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona. A l’Auditori Sant Martí (23/01 – 19.00 h), del CC La Casa Elizalde (28/01 – 19.00 h), del CC Tomasa Cuevas (30/01 – 17.30 h) i del CC Ateneu Fort Pienc (30/01 – 19.00 h).