Centre Cívic Drassanes

De la Barcelona suburbana al cor de la ciutat
Durant bona part de la història de Barcelona, la zona on està situat el Centre Cívic Drassanes va ser una àrea suburbana. Avui, l’immoble és al cor de la ciutat i ens explica la història d’una Barcelona rural atrapada entre dos dels principals eixos teatrals de finals del segle xix i principis del xx: la Rambla i el Paral·lel. Aquí, l’escena i la dansa serveixen per crear teixit social.
 
La modernitat arriba a l’hort
L’actual Raval Sud va ser, històricament, una àrea situada fora muralles fins a la creació, al segle xiv, de la muralla medieval.
La zona era plena d’hortes quan, el 1785, s’hi va començar a construir el carrer Nou de la Rambla, que unia la Rambla amb Montjuïc.
Uns dels camps que travessava aquesta nova i aleshores moderníssima via eren les anomenades Hortes d’en Cirés, que era el cognom de la família propietària.
Aquestes hortes van deixar pas a tres finques independents que ocupaven el solar de l’actual edifici del Centre Cívic.
 
Habitatges, filatures... i una font
La urbanització de Nou de la Rambla va coincidir amb una allau d’obertures de carrers. Al segle xix, el Raval Sud ja era un teixit urbà amb una alta densitat de població, poc vertebrat i gairebé sense cap plaça, format per habitatges i moltes indústries, especialment de filatures.
El 7 de setembre del 1826 s’inaugurava al número 45 de Nou de la Rambla (l’edifici contigu al Centre Cívic Drassanes) la font que encara hi podeu trobar, sufragada per la Junta d’Aigües de Montcada i coronada per l’escut de Barcelona.
 
La casa de l’espectacle
Durant la segona meitat del segle xix, les tres finques situades als actuals números 39-45 del carrer es van enderrocar i en aquest solar es va construir un nou edifici d’habitatges.
L’immoble acollia molts veïns i unes quantes petites empreses relacionades amb el món de l’espectacle, aleshores ja molt present a la Rambla i, ben aviat, també al Paral·lel.
Els baixos de l’edifici van tenir diferents usos comercials d’ençà de la seva obertura: entre el 1895 i el 1897 hi va haver la Cerveseria Jardí i, del 1906 al 1914, el Gran Cine Conde.
Posteriorment, el conjunt dels baixos va estar ocupat per un magatzem de venda de material de construcció propietat d’Enrique Cardona, que hi va romandre fins després de la Guerra Civil.
A partir de l’any 1965, l’obertura de l’avinguda García Morato (l’actual avinguda de les Drassanes) va fer desaparèixer molts carrers de la zona, entre els quals el d’en Cirés. Es creu que, arran d’aquesta reforma urbanística, l’edifici de l’actual Centre Cívic va ser reconstruït conservant l’estructura dels baixos.
 
La convivència com a objectiu
L’any 1991 es va instal·lar a l’immoble el Centre Cívic Drassanes, un equipament especialment compromès amb els processos de revitalització del barri i amb la creació d’un teixit social que faciliti la convivència i l’intercanvi intercultural.
El teatre i les danses urbanes tenen un gran pes en l’activitat del centre, molt sensible a les possibilitats de l’escena com a eina d’intervenció social i a l’origen divers dels habitants del barri. Per això, s’hi organitzen nombrosos tallers d’improvisació, mim i expressió corporal, acrobàcia, cant i clown, entre d’altres.
També s’hi fan activitats de dansa que inclouen dansa africana, bhangra (dansa folklòrica panjabi-índia), Bollywood, ritmes llatins, samba reggae, sevillanes i rumba flamenca, amb l’objectiu de connectar amb uns veïns de procedències i bagatges culturals molt diversos.
El 2011 es van dur a terme una sèrie d’obres al Centre Cívic Drassanes per millorar-ne la polivalència, els serveis i l’accessibilitat.