Quan una llengua desapareix, també ho fa una forma de pensar i veure el món. I això, segons la recerca d’Audur Ava Ólafsdóttir, succeeix cada dos divendres. L’autora islandesa, traduïda a més de trenta idiomes, beu de la seva experiència com a parlant i escriptora en un idioma minoritari, aïllat i alhora enriquit pel paisatge insular de la seva terra natal, i explora en la seva obra l’estret vincle entre entorn, llengua i identitat.

En la seva darrera novel·la, Edén (Club Editor, 2024), Ólafsdóttir alerta del perill d’extinció que corren tant les llengües minoritàries com l’entorn natural, i es pregunta què podem fer-hi les persones ordinàries. En un moment en què la globalització accelera l’homogeneïtzació cultural i a la vegada el consum massiu de recursos, en diàleg amb l'escriptora Núria Bendicho Giró, autora de Terres mortes (Anagrama, 2021; Sajalín Editores 2022), Ólafsdóttir posa en relleu com n’és d’important pensar en termes de reparació i cura.