La fotografia com a paisatge social. Com a l’element amb el qual reflectir les condicions humanes en un entorn que no sempre és fàcil d’habitar. Així va començar Jordi Oliver la seva trajectòria professional, bo i recorrent amb la mirada els carrers del barri barceloní del Raval als anys noranta, quan la decadència encara no havia donat pas a les transformacions olímpiques. Manuel Vázquez Montalbán, en veure les fotos que Oliver va fer d’aquell temps, li va dedicar un text titulat  Melodia del Raval, on parla del Raval com un d’aquells barris que sobraven. Que encara sobren. Barris que ningú vol veure, que ningú vol mirar, però que existeixen i, fins i tot, són necessaris. Els barris on Jordi Oliver ha dipositat la seva mirada des d’aquell moment.

Va ser la música allò que va fer que Jordi Oliver enfoqués el seu objectiu en la comunitat gitana. Una música que no és només un mitjà d’expressió, sinó el llegat històric d’un grup ètnic que ha exportat la seva cultura des del Rajasthan fins a Andalusia al llarg d’onze segles. I va ser així com, l’any 2012, va iniciar el projecte  Alma Gitana, que ara, després de dotze anys, s’ha convertit en tota una mirada retrospectiva que enllaça països, migracions, camps de refugiats, desnonaments, barris de protecció oficial, pelegrinatges, famílies i vides. Vides com la de l’Alicia, a qui veureu sovint al llarg d’aquesta exposició, des que ballava de petita al ritme de l’acordió del seu pare, com una princesa amb total llibertat, fins al seu casament, que l’engabia en una tradició de la qual no pot escapar. Ella és, per què no, la imatge que revela l’essència d’un poble a qui Jordi Oliver no vol justificar ni denunciar, sinó mostrar en la seva essència i amb tota la seva ànima. L’ànima gitana.

Inauguració: 12 de setembre a les 19 h.

Sala Montserrat Roig.