Cómo hacer de este pantano un jardín comença amb una ala de papallona, ​​un objecte del passat que esdevé fragment d’un record capturant i preservant l’efímer de l’existència. Hi ha també una vitrina que protegeix, alhora que exhibeix, la immensurable fragilitat albergada al seu interior. Aquest relat és un exercici de memòria, un intent per conservar aquells instants que desafien el pas del temps, aquells moments que, encara que difusos, persisteixen sense perdre’s en l’oblit.

Els objectes, com a dipòsits de la memòria, conviden a imaginar “ había una vez” amb què comença aquest relat. Les imatges, com centelleigs de la memòria, vibren entre si creant un context oníric des d’on revelar la imatge del record a la superfície. Així, com en un somni, fotografies i objectes se succeeixen per presentar la realitat en tot allò que ella té de trist i bell, de llum i ombra: de pantano y jardín.”

Inauguració: 7 de novembre a les 19 h

Un projecte de Romina Carrea

Sala Ruïnes