A càrrec Ana Pi García

Assaig documental en el què, a partir d’allò íntim i proper, es pretén obrir un espai de reflexió vers la solitud i l’aïllament en la vellesa com a fenomen lligat a les nostres societats occidentals, en les qual, els subjectes considerats no productius són relegats a segon terme. Se’ls condemna així a la invisibilitat i a l’oblit, especialment si no existeixen uns vincles socials, emocionals i/o econòmics que puguin fer front a aquest abandonament. En tal context, apareixen o s’agreugen malalties relacionades amb la salut mental, mentre les cures anònimes (si n’hi ha) sostenen aquesta quotidianitat de portes endins i en silenci.