La música i les matemàtiques comparteixen moltes semblances. La música ens emociona matemàticament i, gràcies a les matemàtiques, entenem l’essència més pura de la música.

Aquesta exposició brinda un viatge sonor que, partint del silenci absolut, indaga la sonoritat de la natura: la música de la matèria i les matemàtiques que regeixen els patrons musicals.

La música i les matemàtiques són camps d’estudi que comparteixen moltes similituds. S’accepta que Pitàgores i els seus deixebles van ser els primers a establir un vincle directe entre la música i les matemàtiques. Des d’aleshores, molts altres matemàtics van intentar afinar les relacions entre aquests dos mons. Fins i tot Kepler va dedicar dècades a provar de descriure la música generada pel moviment dels astres. La teoria estava equivocada, però la va encertar en considerar que la música estava present a tot arreu.

Totes dues disciplines estudien objectes abstractes, tenen estructures complexes, regles de manipulació, una notació ben definida i són absolutament precises en els resultats. Treballar-hi requereix pràctica, creativitat i una ment analítica. Però la seva relació va molt més enllà de les habilitats necessàries per al seu estudi. Les matemàtiques estan presents en tots els aspectes de la música, des de la física del so fins a l’elaboració d’instruments, des de patrons rítmics fins a l’harmonia tonal, de la música clàssica a l’electrònica.