LLESTES PER ESTAR?

La melancolia, la fragilitat, la malaltia i la mort són part de la vida. Impliquen patiment però, com a part inevitable de transcórrer en aquest món, requereixen atenció. Viure d'esquena a això, evitant els moments en què sorgeixen, és viure ignorant les pròpies necessitats i les dels altres. És important desmitificar-les i normalitzar-les, travessant la por que ens provoquen perquè no ens paralitzi.

Els feminismes fa temps que tenen una gran consideració cap a les cures, però també s'adonen que no hi ha un universal del que és la cura per a cada vida en particular. Si la manera d'entendre les cures partís d'una forma comuna, aquesta idea implicaria intentar estar llestes per acompanyar i sostenir el malestar de la comunitat, proveir atenció, fins i tot quan el que ve després és un misteri, quan la comunitat de la qual formem part és minúscula comparada amb les estructures que ens deixen desposseïdes.

Amb la col·laboració d’Hamaca, plataforma d’audiovisual experimental.

AINHOA: YO NO SOY ESA

Carolina Astudillo

Catalunya i Xile | 2018 | 98 min | VO castellà

En la seva adolescència, a finals de la dècada dels vuitanta, Ainhoa va començar a escriure tot allò que no volia explicar a ningú. Els diaris de vida que va conservar fins a la seva mort descriuen una dona diferent de la que van conèixer els seus familiars i amistats. Diaris íntims que revelen una infinitat de temàtiques relacionades amb l'experiència femenina i sobre els quals han escrit altres dones al llarg de la història.

No importa la llunyania geogràfica o temporal, hi conflueixen temes, sensacions i estats d'ànim. Ainhoa, yo no soy esa és també una crònica alternativa a la història oficial de l'Espanya de 1990, explicada a través dels diaris de vida d'una dona.

*Presentació i col·loqui a càrrec d’Hamaca.