La sessió se centra en l'obra fílmica d'Anne Charlotte Robertson, autoretrats sense filtres que documenten la seva vida quotidiana, marcada per les crisis nervioses, els brots psicòtics i el trastorn bipolar que l'afectava.

La càmera de super-8 es converteix en les seves mans en una eina poètica d'autoteràpia per explorar el desbordament dels seus estats d'ànim i el seu entorn. Coneixerem algunes de les seves principals influències, com Carolee Schneemann, i veurem i comentarem un fragment representatiu del seu monumental Five Years Diary .

Analitzarem, des d'una perspectiva de gènere, altres exemples del diari com a autoteràpia, no només en el cinema (Su Friedrich), sinó també en l'art (Bobby Baker) i en el còmic (Tara Booth), i posarem en diàleg aquests materials amb les peces de l'exposició “Poètiques de la follia”, en particular amb l'assaig visual Estado de malestar de María Ruido.