Centre Cívic Guinardó

El primer centre cívic de BarcelonaAmb una vida agitada, l’edifici que ocupa el Centre Cívic Guinardó ha sigut un mas i un viver de jardineria, i ha acollit en diferents moments instal·lacions esportives com un canòdrom, una piscina o camps de futbol. L’any 1982, però, es va convertir en el primer centre cívic de la ciutat quan encara ben pocs sabien en què consistien exactament aquesta mena d’equipaments. Avui acull algunes de les propostes culturals més conegudes de la ciutat, com la Mostra d’Art Jove Stripart. La casa de Claudi Planàs L’edifici que avui allotja el Centre Cívic Guinardó és un antic mas que es coneixia amb el nom de Can Planàs o Can Planes i, anteriorment, de Can Melis o Can Molins.Amb una façana d’estil tradicional amb balconades i amb una planta rectangular, la casa té tres pisos, incloent-hi les golfes. L’enteixinat de la planta baixa i les vidrieres que donen llum a l’escala són modernistes.Cap al 1870, Claudi Planàs i Armet, que va ser director de la Companyia de Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i de França, va comprar la propietat, que aleshores tenia uns 70.000 metres quadrats. L’immoble, però, no tenia condicions per viure-hi còmodament i Planàs va preferir fer-se una casa no gaire lluny, Can Mascaró, on va viure des de l’any 1910 fins que va morir, el 1914. Una llebre elèctricaLa finca, que va anar passant de pares a fills, es va utilitzar com a viver de jardineria.Cap al 1930, però, la societat Parques y Canódromos va llogar la propietat i hi va construir un canòdrom i una piscina, que era a tocar de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat. Primer va obrir la piscina, que va començar a funcionar el 1931 i era de luxe: no només tenia part del terra de vidre, sinó que també tenia una il·luminació que, diuen, canviava de color. Entrar-hi els diumenges costava 10 pessetes, un preu força elevat a l’època.El Canòdrom Club de Catalunya o Canòdrom del Guinardó, com era més conegut, va funcionar del 1934 al 1936 i va ser molt popular entre els barcelonins, en part gràcies a la bona comunicació amb transport públic des del centre de la ciutat i la plaça Lesseps.Aquell va ser el primer canòdrom que van veure els barcelonins amb una llebre de reclam que funcionava amb energia elèctrica. D’escola a centre cívicDurant la Guerra Civil, la propietat va ser ocupada per milicians i per un equip de bombers i, durant el curs 1937-1938, va funcionar com a escola.Acabada la guerra i amb la finca ocupada per la Falange, el canòdrom no va reprendre la seva activitat. Ben al contrari, es va convertir en el Campo de Deportes del Frente de Juventudes, que havia llogat les instal·lacions.Anys més tard, la zona esportiva es va convertir en el Camp d’Esports del Guinardó, on encara juga el F.C. Martinenc.Els germans Planàs Fernández van recuperar la propietat el 1966, però el 1978 l’Ajuntament va expropiar la finca. Quatre anys més tard, el 19 de juny del 1982, l’antic Can Melis es va convertir en el primer centre cívic de tot Barcelona. Creació multidisciplinàriaAvui, el Centre Cívic Guinardó programa exposicions i organitza tota mena de tallers i activitats relacionades amb camps com el de les noves tecnologies, la ciència, les arts escèniques i la creació artística i musical.El centre també compta amb un espai, el Raconet, dedicat a la divulgació dels recursos que ofereix la cultura digital, el programa Guinardó Crea, que pretén facilitar les eines i els contactes per fomentar una creació artística multidisciplinària, i un espai, l’Aula 141, on es fan xerrades i tallers que relacionen la ciència i l’art .Una de les propostes culturals més conegudes a tot Barcelona és, però, la Mostra d’Art Jove Stripart, que va néixer el 1995 i que, al juliol, converteix el centre en un punt de trobada d’artistes emergents barcelonins on conflueixen els formats més diversos.