Centre Cívic L'Elèctric

El restaurant elèctric
 
El projecte de crear una línia que enllacés Sarrià amb el Vallès a principi del segle xx va propiciar la construcció d’un bar restaurant a tocar de l’estació de les Planes. Tot just començava a introduir-se l’electricitat a Catalunya, i és per això que aquell negoci moderníssim on es cuinava sense gas ni carbó va ser batejat amb el nom de L’Elèctric. Després d’una etapa de declivi, va ser reformat com a local social a finals dels anys vuitanta i, ja al tombant del segle xxi, es va convertir en el Centre Cívic L’Elèctric.
 
Inauguració reial
La línia de tren que unia des del 1863 la plaça de Catalunya amb Sarrià va ser l’antecedent dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat. L’enginyer Carles Emili Montañès va plantejar la idea de prolongar aquesta línia fins al Vallès, i l’any 1910 va obtenir la concessió de la línia entre Sarrià i les Planes, amb el suport del financer nord-americà Frederick Starck Pearson, impulsor de l’electrificació a Catalunya.
Quan encara no hi havia arribat el tren, el 1912 l’arquitecte Fernando Moner ja havia edificat, a tocar del que seria l’estació de les Planes, un bar restaurant. El va inaugurar... el rei Alfons XIII!
 
Ni gas ni carbó
La calefacció i les cuines d’aquest establiment funcionaven únicament amb electricitat, cosa que era tota una raresa, en aquell temps. D’aquí li va venir el nom de «L’Elèctric». «No precisa carbón ni gas para cocinar», deien els anuncis de la premsa de l’època referint-se als fogons de la cuina del restaurant.
El tram de ferrocarril entre Sarrià i les Planes no es va inaugurar fins al 1916. L’any següent, el 1917, coincidint amb la inauguració del tram entre les Planes i Sant Cugat, L’Elèctric es va tornar a inaugurar.
La concessió del bar restaurant era d’Antoni Catasús, que el 1918 ja va sol·licitar el permís d’obres per reformar l’edifici i afegir-hi una galeria a la façana nord, segons un projecte del mestre d’obres Josep Masdeu.
 
La decadència
La Barcelona Traction, Light and Power Company, més coneguda pel nom de «La Canadenca», era l’empresa propietària del local, però el 1952 va fer fallida i les seves propietats van passar a mans d’una elèctrica fundada pel financer Juan March: Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA (la futura FECSA).
Aquest fet va marcar l’inici del declivi del restaurant, que als anys setanta ja estava pràcticament abandonat.
L’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona va acabar expropiant la propietat, mentre els veïns i veïnes de la zona començaven a reclamar un ús públic per a l’immoble.
Entre el 1985 i el 1987, els arquitectes Francesc Pernas i Joaquim Galí van dirigir la remodelació de l’edifici, que es va obrir com a local social.
 
De cuina a sala de reunions
El juliol del 2002, després que s’hagués inaugurat un altre centre cívic i una biblioteca de nova planta a Vallvidrera, s’inaugura finalment el Centre Cívic L’Elèctric.
Amb un cos principal i dos cossos adossats posteriorment, l’edifici va acabar perdent les línies modernistes que havia tingut originalment i ara té un aspecte més eclèctic.
Exposicions, espectacles de petit format, concerts d’artistes emergents i tallers de tota mena formen part de la programació del centre. Si el visiteu, no deixeu de fixar-vos en la sala de reunions on hi havia les famoses cuines elèctriques de l’antic restaurant!