Centre Cívic Vil·la Florida

Un centre cívic per fer salut
Una antiga masia envoltada de boscos i jardins va començar a canviar de mans al segle xviii i, en aquest procés, els diferents propietaris van refer l’immoble i van parcel·lar i urbanitzar bona part de la finca. Aquest casal magnífic va ser, fins a finals del segle xx, una escola de puericultura i, des d’aleshores, no ha deixat de tenir a veure amb el món de la salut. Avui, convertit en el Centre Cívic Vil·la Florida, és un espai dedicat a la cultura de la vida saludable.
 
Mercaders, cavallers...
A la finca on es troba el Centre Cívic Vil·la Florida antigament hi havia una casa i torre envoltada de boscos i jardins que, originàriament, podria haver estat una masia fortificada. Era propietat dels Santcliment, una família de mercaders i cavallers vinculada a les ciutats de Lleida i Barcelona des del segle xiii.
El 1613 ja hi ha constància de la primera compravenda documentada de la propietat. No seria l’última, però: des de finals del segle xvii, aproximadament, té cura de la finca el convent de Nostra Senyora de la Concepció de l’orde de les Carmelites Descalces de Barcelona.
 
...i fabricants de veles
L’any 1768, el convent va vendre la finca a Nicolau Sivilla, un veler (teixidor de veles de seda) de Barcelona que era un bon exemple de les noves classes productives emergents de la ciutat. Des d’aleshores, la casa va ser coneguda amb el nom de Torre Sivilla i, a la mort del propietari, que hi va dur a terme diverses reformes, va passar a mans de la seva esposa, Isabel Sivilla.
Quan va morir Isabel, l’any 1803, la propietat va passar al bisbat de Barcelona i, després d’un seguit de plets per la successió, a les mans de Genís Josep Arimon, que en va ser el propietari a partir del 1842. Era a la meitat del segle xix, un moment clau en la urbanització de Sant Gervasi, ja que els grans terratinents llogaven o venien parcel·les per construir-hi cases d’estiueig.
 
La primera parcel·lació
Genís Josep Arimon s’encarregà d’iniciar el procés d’urbanització de la finca, coincidint amb una remodelació de la façana de la casa, la modificació de les tanques exteriors i l’obertura de nous portals per als accessos dels carruatges, entre altres millores.
Però els hereus d’Arimon, amb deutes acumulats, van haver de vendre’s la propietat, que va passar a mans de Josep Garriga i Llastanós el 1874. Garriga va iniciar una segona parcel·lació dels terrenys que va minvar considerablement la superfície de la finca, però que no va afectar la casa.
Josep Maria de Müller i Patxot, un industrial vitivinícola de Tarragona, va comprar la propietat el 1897, any de l’agregació del municipi de Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona. A principis del segle xx, De Müller va emprendre una reforma dels murs de tanca perimetrals, va fer construir un nou portal i va edificar un pavelló per a la porteria situat al carrer de Garriga.
 
Una vil·la reformada al gust modernista
La reforma més destacada, però, va ser la del 1904, quan Josep Maria de Müller encarregà a l’arquitecte de Figueres Josep Azemar i Pont que transformés l’antiga finca rural en una residència.
Azemar no només va canviar tota la distribució interior, sinó que va modificar completament l’aspecte exterior de la casa, utilitzant un estil modernista de regust historicista. La torre angular, les galeries, les noves obertures i la solució de la façana i les cobertes són fruit de la reforma de Josep Azemar del 1904.
Però, tot i la gran transformació, la família De Müller no va arribar mai a convertir l’edifici en la seva residència familiar. A la mort de Josep Maria de Müller el 1926, els seus fills van vendre la finca a Ramona Calvet i Picas, que hi va viure fins al 1943.
 
Escola de puericultura
Aquell any va comprar la vil·la Rosendo Llobet i Nicolau, president de l’empresa tèxtil L’Espanya Industrial, que, al seu torn, la va arrendar a Enrique Bardají, cap provincial de Sanitat, perquè hi pogués instal·lar l’Escola de Puericultura, dependent de la Dirección General de Sanidad.
Durant prop de cinquanta anys, la casa, que es va començar a conèixer amb el nom de Vil·la Florida en aquella època, va acollir l’Escola de Puericultura. El tancament del centre a finals del segle xx va propiciar l’abandonament i el deteriorament de la propietat.
 
Equipament de barri
Davant d’aquesta situació, les entitats veïnals de Sant Gervasi van demanar a l’Ajuntament que busqués un acord amb els propietaris o que expropiés la finca per tal de fer-ne un equipament per al barri.
Les negociacions amb els propietaris van durar prop de deu anys, però, finalment, el 26 de març del 2003 es va dictar la declaració d’urgència d’expropiació de la Vil·la Florida, que ja havia estat catalogada com a equipament públic. El 22 de gener del 2004, una sentència judicial va concedir a l’Ajuntament de Barcelona la propietat de la finca.
Els jardins són la primera part de la propietat que va passar a convertir-se en un espai públic, el novembre del 2005. Paral·lelament, van iniciar-se les obres de remodelació de la casa.
El 31 de març del 2007, la casa tornava a obrir les portes convertida en el Centre Cívic Vil·la Florida, un equipament de barri amb una programació que té com a eixos principals la cultura de la vida saludable, la gastronomia i l’alimentació sana.