El Museu Nacional es proposa amb aquesta exposició recuperar la figura d’aquest pintor i il·lustrador, poc conegut però de sorprenent personalitat i trajectòria, nascut a Badalona el 1876. Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. En aquest cenacle l’artista coneixeria els promotors més veterans de la modernitat i compartiria els anhels de l’emergent generació que els succeiria. Es relaciona aleshores amb Picasso, que entre 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa. 

Com d’altres artistes coetanis, Torent va viatjar a París a inicis del nou segle per establir-s’hi. S’havia iniciat com il·lustrador en les revistes catalanes més conegudes de l’època ( Luz, L’Esquella de la Torratxa o Hispania) i continuaria exercint a París ( L’Asiette au Beurre, La Vie Parisienne o Le Rire). 

Aventurer de mena, s’instal·la a Nova York el 1914 i es relaciona aviat amb cercles socials hispans i entitats filantròpiques properes a la maçoneria, organització a la que es vincularia molt estretament. De retorn a Barcelona, a finals de 1919, l’artista encetava un nou capítol vital i professional al seu estudi de la plaça Medinaceli i com a professor d’art decoratiu i de dibuix.

L’any 1922, Torent adquiria una torre de defensa a Eivissa, la Torre d’en Rovira, ubicada a la localitat de Sant Josep. En aquest indret instal·laria la seva residència d’estiueig i hi disposaria un museu de vestigis arqueològics i un capriciós parc monumental que descobriria el costat més curiós i pintoresc de l’artista.