Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965), autor de les pintures de la cúpula que corona el Palau Nacional, va ser una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art -on formà a Joan Miró o Llorens Artigas- i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya. 

Galí també desenvolupà una fecunda trajectòria artística com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador. La seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda. Malgrat els seus mèrits, Galí optà per jugar un rol invisible: desconsiderant-se com a artista, treballant a l’ombra dels seus deixebles i despreocupant-se del seu llegat. Aquesta exposició pretén fer visible aquell que es volia ocult. Vindicar la petjada del qui no va voler deixar rastre. Alhora la mostra explora un capítol dels orígens del Museu, en el context del gran projecte d’ampliació que té com horitzó el centenari de l’Exposició Internacional de 1929.

L’exposició es complementa amb la mostra Galí: exili i evasió, que es pot visitar al Museu de l’Exili, MuME, de La Jonquera, entre el 30 de novembre de 2024 i el 3 de juliol de 2025, i que reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística.

Organitza i produeix: Museu Nacional d’Art de Catalunya en col·laboració amb el Museu de l’Exili, MuME.

Comissariat: Albert Mercadé.