Què passa quan la societat nega la malaltia d’un pacient i, a la vegada, impossibilita els rituals de dol d’aquells que sobreviuen els malalts? Com podem, aleshores, plorar la pèrdua? Les obres de Dagmawi Woubshet i d'Ada Klein es pregunten per les malalties que, més enllà del dolor, carreguen amb l’estigma, el silenci i la incomprensió social.

Per a Woubshet, la comunitat és una peça clau en aquests processos de dol tan complexos, com els que es van encetar amb la crisi del VIH/SIDA. El professor d’estudis africans i queer ha escrit sobre el paper del dol col·lectiu per superar la pèrdua, tot explorant obres artístiques com les elegies i les eulògies. Entre experiències i versos, Woubshet en parla amb l’escriptora Ada Klein Fortuny, autora de La plaga blanca (Altra Editorial, 2020), un assaig sobre vida i tuberculosi, i es pregunten, plegats, quins són els lligams invisibles que uneixen la comunitat i el dol.