Mor el poeta Joan Margarit

Joan Margarit, arquitecte, professor universitari i un dels poetes catalans més coneguts i llegits de les darreres dècades del segle XX i el que portem de XXI, ha mort aquest 16 de febrer a Sant Just Desvern a l’edat de 82 anys a conseqüència d’un càncer. Nascut a Sanaüja, comarca de la Segarra, Margarit va rebre fa pocs mesos el Premi Cervantes, que se sumava a una extensa llista de distincions al llarg de la seva trajectòria en el món de les lletres: el de la Crítica, el Serra d’Or, el Carles Riba, els Jocs Florals, el Rosalía de Castro, el Jaume Fuster o el Premi Nacional de Literatura.

L’autor va començar a escriure en castellà, idioma en el qual havia estat educat, però animat pel seu amic i també poeta Miquel Martí i Pol ho va començar a fer en català quan ja havia passat els 40 anys. Seus són els poemaris – entre molts altres – L’ombre de l’altre mar (1981), Mar d’hivern (1986), La dona del navegant (1987), Estació de França (1999), o Joana (2002), aquest darrer dedicat a la seva filla morta. Probablement alguns dels anys de més projecció i reconeixement públic del poeta varen ser entre el 2005 i el 2007, amb les publicacions de Càlcul d’estructures i de Casa de Misericòrdia. Pel segon va ser guardonat amb el Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles. També va escriure alguns llibres d’assaig, com les memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra, del 2018.

La seva obra poètica ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany, l’hebreu, el rus, l’euskera i el portuguès.