Ja es coneixen les tres novel·les finalistes del Premi Òmnium

Wed, 29/12/2021 - 07:00

Ja es coneixen les tres novel·les finalistes del Premi Òmnium

El veredicte de l'obra guanyadora es farà públic el 24 de gener.

Les finalistes del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2021 ja tenen títol. Són El primer emperador i la reina Lluna, de Jordi Cussà, Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís, i Terres mortes, de Núria Bendicho. Les obres, publicades entre el novembre del 2020 i l’octubre del 2021, han estat les escollides per un jurat independent format per la traductora Anna Casasses, l’especialista en literatura catalana Neus Real, la catedràtica d’Estudis de gènere i Literatura francesa Marta Segarra, el crític i gestor cultural Oriol Izquierdo, i el professor de la Universitat de Girona Xavier Pla. Se sabrà quina és la novel·la guanyadora de la cinquena edició del Premi Òmnium el 24 de gener.

Publicada per Comanegra, El primer emperador i la reina Lluna és una trepidant novel·la d’aventures sobre una figura magnètica, i gairebé mítica, de la cultura xinesa: l’emperador Qin Shi Huangdi (259 aC-210 aC). El responsable de la unificació dels set grans reialmes i de l’alfabet, i impulsor de la Muralla i de l’exèrcit de Xi’an, de la fi del feudalisme, i d’una rastellera d’atrocitats pròpies d’un megalòman literalment omnipotent.

Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor) és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició. Un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció.

Terres mortes (Llibres Anagrama) és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Núria Bendicho Giró s’estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor.