Resolució de les beques d'escriptura Montserrat Roig 2023

El 23 de gener de 2023 es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona la convocatòria dels Premis d’escriptura Montserrat Roig, en compliment del decret d’aprovació de les bases, publicades el 19 de desembre de 2022 en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, bases aprovades per decret del President de l’ICUB de data 13 de desembre de 2022, en virtut de l’article 6.2.l) del Estatuts de de l’ICUB.

El jurat, format per Miquel Adam Rubiralta, Stefanie Kremser, Anna Arranz Llorente, Maria Fernández Serra i Ester Roca, després d’avaluar els 253 projectes presentats, selecciona els de les següents persones per atorgar-los el Premi d’escriptura Montserrat Roig 2023 del programa Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO:

Júlia Bacardit Cruells. Un recull de relats de no ficció convincent i rellevant, on l’autora és una observadora que no perd mai de vista que el protagonista és el barri que retrata.

Roser Bastida Barau. Al seu projecte de contes sobresurt la capacitat de saber realitzar el difícil equilibri entre allò que és estrany, profund i divertit.

Lolita Bosch. Per la riquesa en la mescla d’història i intimitat, i el detall en la metodologia i els objectius del projecte, i les pauses i els punts del text per remarcar: para’t aquí i mira que et diré.

Leonor Courtoisie Malaneschii. La història de la figura principal —real, complexa i fascinant— d’aquest projecte de novel·la biogràfica va cristal·litzant de mica en mica en una estructura i un estil sorprenents.

Brigitte González Vasallo. Per la carta d’intencions que presenta i la mescla del que és personal amb el que és col·lectiu. Sense trampes ni tòpics.

Laura Gonzalvo Horna.  La maduresa de les idees per als seus relats es reflecteix plenament en la mostra de text.

Helena Guilera i Recoder. L’estructura experimental del projecte de novel·la és molt interessant, amb una forta veu literària que sembla estar a l’altura d’aquest repte.

Sonia Hernández Hernández. Pel control de l’estil i l’escriptura, amb un punt de complexitat que desperta i funciona combinant contingut amb sonoritat.

Xavier Lluís Chavarria. Perquè és un projecte que s’adscriu a la via oberta per autors com David Vilaseca, i explora les tensions que comporta el “sexili”, un concepte a explorar que barreja l’acceptació de la identitat sexual i les tensions que aquesta comporta en l’àmbit familiar i el lloc d’origen del narrador-protagonista. Per la qualitat literària de la prova presentada.

Jordi de Miguel Capell. Per oferir un trencadís que ha d’encaixar el moment històric amb la memòria popular, pensant en la ciutat i l’espai públic i jugant amb formes i gèneres.

Anna Miracle Fandos. Per la novetat que suposa relatar mitjançant la novel·la gràfica un fet important en la història dels moviments socials de la ciutat com va ser l’ocupació i posterior desallotjament del Cinema Princesa.

Albert Pijuan Hereu. Perquè només un autor tan acreditat i arriscat com Pijuan podria ser capaç d’escriure un argument tant juganer i enrevessat i portar-lo a bon port amb solvència. Per la qualitat literària de la prova presentada.

Eduard Olesti Muñoz. Per el risc formal que es detecta en l’estructura de la novel·la, la qualitat experimental de la mostra presentada i la temàtica del projecte: la memòria del moviment teatral underground de les últimes dècades a la ciutat de Barcelona.

Marta Rebón Rodríguez. Per les preguntes que planteja i les reflexions que aporta en la seva proposta. Per la tria de paraules en el text, que es mastega, i per l’ofici demostrat.

Joan Safont Plumed. Per l’amplitud en un tema concret. La relació Barcelona-París (Catalunya i França) des del vessant política, social, econòmic i cultural.

Marta Soldado Fernández. Per l’originalitat de la proposta, que planteja molt ben perfilada, la particularitat de la temàtica i ser capaç de fer-ho d’una manera amena i entenedora a la vegada que desperta tot l’interès. Sorprenent i xocant.

Patrícia Soley-Beltran. Pel dibuix d’una societat i d’una època en una conversa còmplice i políticament incorrecta, en la que hi desfilen personatges de tota mena. Gent de món al voltant d’una taula.

Adrià Targa Ramos. Per la gosadia dels referents i la intenció paròdica, amb un estil fresc i proper, que et manté el somriure i que és ocurrent.

Elaine Vilar Madruga. Per buscar en l’art i en la poesia una reconstrucció personal complicada a la recerca dels seus orígens, personificat en la figura de la seva àvia. I per fer el retrat de Barcelona tal i com la sent ella.

Clara V. Fleck. Per la interessant —i esfereïdora— presentació del projecte, que ambiciona la juxtaposició de dues experiències de vulneració del cos, una que afecta bàsicament les dones, l’altra que afecta bàsicament els homes, i com aquestes violències es poden transformar en una història d’amistat reparadora.

Podeu consultar la resolució en aquest enllaç.