El triangle parisenc de Mercè Rodoreda

Una mirada sobre el rastre de la guerra i de l’exili en les persones, sobre les ombres del nostre passat més recent. Així es defineix des del Teatre Gaudí Barcelona l’obra Mercè Rodoreda en el Triangle de París, i afegeix que es tracta de “l’obra més autobiogràfica i descarnada de l’autora catalana”. El muntatge serà a l’escenari entre el 20 de juliol i el 27 d’agost i l’interpreten Joan Marmaneu, Òscar Castellví i Maria Clausó, sota la direcció de Maria Casellas.

Ever Blanchet és la dramaturga que ha adaptat dos contes de Rodoreda, Nit i boira i Paràlisi, per portar-los davant del públic. La idea va néixer després de llegir Retrat de Mercè Rodoreda,00 de Mercè Ibarz, on explora l’obra, les ciutats on va viure i els exilis de la barcelonina. En el primer conte, dos homes deportats a un camp de concentració dialoguen i es qüestionen si val la pena continuar vivint quan sents que ets només una ombra. Però l’instint de supervivència s’imposa, i en l’aire queda una pregunta: fins a quin punt pot l’ésser humà suportar l’horror i continuar vivint? Pel que fa a Paràlisi, escrit a Ginebra, és “manifestament autobiogràfic, una raresa en Rodoreda, en què va fer una catarsi del preu de l’exili”, assenyala Blanchet. “Tots dos contes tenen en comú l’exposició descarnada, no sempre tan evident, en general, en altres relats”, conclou la dramaturga.

Mercè Rodoreda en el Triangle de París és una producció del Versus Teatre i vol ser un homenatge a l’escriptora en el 40è aniversari de la seva mort. Per a més informació i entrades, cliqueu a l’enllaç.