Els 'Cinema Paradiso' de Barcelona

En els seves més de 200 pàgines, Carles Mir convida a qui llegeixi Els cinemes de la meva vida. Barcelona 1950 – 1970 a un passeig pels carrers de la ciutat al llarg de tres dècades detenint-se en las sales de cinema, la majoria avui desaparegudes. La publicació —una coedició de l’editorial Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona— presenta un ampli arxiu gràfic de les sales, els pòsters i les entrades d’aquells anys, i, com es pot llegir a la sinopsi, vol ser “un homenatge a tots aquells cinemes que, abans de les multisales, van crear comunitats i van portar a la ciutat, gràcies a la seva varietat, totes les pel·lícules que podien somiar-se”.

L’obra s’ha publicat en català i en castellà, i se’n farà una presentació dimecres 18 d’octubre a les 19 h a La Casa del Llibre (Rambla de Catalunya, 37, Barcelona). Hi haurà les intervencions del regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, i del periodista Salvador Llopart, així com de l’autor.

Nascut a Barcelona l’any 1948, la vida de Carles Mir està estretament lligada als cinemes des del seu naixement, literalment: la seva mare va trencar aigües a l’interior d’una sala. Ell va tardar molt poc a convertir-se en un gran cinèfi­l, i de la seva passió en va fer la seva professió. Ha estat crític cinematogràfic —lloat per noms de la talla de Terenci Moix i especialistes com Román Gubern, aquest segon prologuista d’aquesta edició—, i ha treballat de comentarista de cinema en diverses publicacions, emissores de ràdio i, els últims vint anys, per a BTV, la Televisió de Barcelona. El llibre que ara publica és el resultat de la feina de tota una vida.

Més informació, en aquest enllaç.