Placa literària dedicada a Joan Triadú

Mon, 27/09/2021 - 07:00

Placa literària dedicada a Joan Triadú

La descoberta ha tingut lloc el 30 de setembre a l'avinguda de la Riera de Cassoles, 9.

En l’any en què es commemora el centenari del naixement de l’escriptor, crític literari i pedagog Joan Triadú, l’Ajuntament de Barcelona el recorda i li ret homenatge amb la instal·lació d’una placa literària a l’immoble del número 9 de l’avinguda de la Riera de Cassoles, a Sarrià – Sant Gervasi, on va viure. L’acte de descoberta es va fer dijous 30 de setembre, i hi van participar Joaquim Triadú, fill de l’homenatjat, Albert Batlle, regidor del Districte, i Jordí Martí, tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. La instal·lació de la placa forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens.

Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), la bibliografia de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010) aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.

Es va llicenciar el 1942 en Filosofia i Lletres. Una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona), on, entre el 1944 i el 1968, va impulsar el Concurs Parroquial de Poesia. Pel certamen hi van passar nombrosos autors en llengua catalana que hi van assolir el seu primer reconeixement literari. El 1946 va ser cofundador de la revista Ariel, on va començar a desenvolupar la seva tasca com a crític literari, i entre el 1948 i el 1950 va ser lector de català a la Universitat de Liverpool.

El 1951 va publicar dues antologies que van causar certa controvèrsia al món cultural: la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950). També el 1951 va començar a donar classes al CICF, on més endavant seria director tècnic, ja com a Institució Cultural del CIC i fins al 1993. Va exercir de crític literari a moltes publicacions: Forja, Pont Blau, Serra d’Or o el diari Avui en són només algunes.

Triadú va ser membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), del PEN Club, soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans. També, del consell consultiu de la Plataforma per la Llengua.