Teresa Colom, entre el realisme quotidià i la fuga fantàstica

“Un exercici de bellesa ple de paradoxes i de paraules a mig dir”. És la definició que fa el poeta, escriptor i crític literari David Castillo del darrer poemari de l’andorrana d’origen urgellenc Teresa Colom, titulat El cementiri de les matrioixques, i del que Castillo en signa el pròleg. Publicat l’any 2021 per Edicions Proa – Grup 62, els versos que conté tenen un caràcter íntim i narratiu i combinen el realisme quotidià amb la fuga fantàstica. L’editorial també en destaca la delicadesa amb que toca qüestions com la família, la mort o la bogeria. Colom serà el 7 de febrer a les 19 h al Menjador de la Sala Beckett per posar en escena els poemes del seu llibre, un acte que forma part del Festival Alcools.

El cementiri de les matrioixques és ple de versos durs i complexos que poden produir impacte en el lector. L’autora ha anat a cercar la inspiració en la seva infantesa i també en els vincles familiars, la maternitat o la mort del seu pare. Teresa Colom ha publicat anteriorment poemaris com La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). Per Com mesos de Juny va obtenir l’any 2001 el Premi Miquel Martí i Pol atorgat pel Govern d’Andorra, i l’any 2009, el poemari On tot és vidre li va valer el Premi Talent FNAC d’aquell any. El 2010 va estrenar el muntatge poeticoteatral titulat 32 vidres. També ha publicat el llibre de relats La senyora Keaton i altres bèsties (2015), Premi Maria Àngels Anglada, i la novel·la Consciència (2019).

Més informació, en aquest enllaç.