Edició 2025

RESIDENTS A VIL·LA JOANA

TORN 1. Del 15 d'abril al 5 de maig

Maria Hoffmann-Dartevelle és una novel·lista i traductora alemanya. Es va especialitzar en filologia romànica i va estudiar a les universitats de Heidelberg i París. Va iniciar la seva trajectòria com a traductora literària a finals dels anys vuitanta, traduint del francès i el castellà per a diverses editorials alemanyes i suïsses. Ha traduït René Crevel, Raymond Queneau, Michel Quint, Daniel de Roulet, Virginie Grimaldi, César Aira, Manuel Vázquez Montalbán, Elizabeth Subercaseaux, Elena Poniatowska, Matilde Asensi i Francesc Miralles. Ha participat en tallers de traducció a Alemanya, Mèxic, Suïssa i Espanya, i ha realitzat lectures públiques en ciutats com Heidelberg, Zuric i Basilea. A més de la seva tasca com a traductora, Maria Hoffmann-Dartevelle també ha publicat diverses obres com a autora. Entre els seus llibres destaquen el thriller infantil Abenteuer am See (Langenscheidt Verlag, Munic, 2011) i les novel·les Über den Ozean (Achter Verlag, Weinheim, 2022) i Herbst ohne Haus (Achter Verlag, Weinheim, 2024).

Autora proposada de l’intercanvi amb la ciutat de la literatura de Heidelberg.

Fiona Williams és una escriptora de ficció anglesa.  La seva novel·la de debut, The House of Broken Bricks, va ser la guanyadora del Bridport Prize 2021, en la categoria Peggy Chapman-Andrews First Novel Award, i va ser publicada per Faber el gener del 2024. Es va llicenciar en Ciències Biològiques per la Universitat de Westminster i va tenir una llarga carrera com a redactora mèdica. Posteriorment, va cursar un Màster en Escriptura Creativa a la Bath Spa University i actualment està acabant un doctorat en Escriptura Creativa a la Universitat d’Exeter. Tot i néixer i créixer al sud-est de Londres, ara viu a Exeter amb el seu marit i els seus dos fills. La seva escriptura se centra principalment en les relacions entre identitat, pertinença, natura i paisatge.

Autora proposada de l’intercanvi amb la ciutat de la literatura de Exeter.

Sarah Jaffe és una escriptora i periodista nord-americana, que viu entre Nova Orleans i la carretera. És autora de From the Ashes: Grief and Revolution in a World on Fire, Work Won’t Love You Back: How Devotion To Our Jobs Keeps Us Exploited, Exhausted, and Alone i Necessary Trouble: Americans in Revolt. El llibre La feina no t’estimarà ha estat traduït a set idiomes, entre els quals el català i el castellà. El seu periodisme aborda la política del poder, des del lloc de treball fins als carrers, i els seus escrits han estat publicats a The Nation, The Washington Post, The Guardian, The New Republic, The New York Review of Books i molts altres mitjans. És columnista a The Progressive i col·laboradora habitual a In These Times. També co-condueix Heart Reacts, amb Craig Gent, un podcast de consells sobre el col·lapse del capitalisme tardà.

TORN 2. Del 6 de maig al 26 de maig

Enkaryon Ang és un reconegut poeta, artista interdisciplinari i investigador independent de Taiwan. És conegut per les seves col·leccions de poesia, com ara Rorschach Inkblot (2009), Hedgehog (2014) i A Galaxy of Howness (2019), i la seva obra ha aparegut en antologies destacades com Post-80 Poets of Hong Kong, Macao, and Taiwan i Evidences of Living: Modern Poetry Reader. Més enllà de la poesia, les seves contribucions a la crítica d’art li han valgut el reconeixement de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) el 2018. La seva pràctica artística s’ha enriquit amb residències a Can Serrat, Grey Projects, Cove Park i la ciutat UNESCO de la Literatura de Praga, establint-lo com una veu vital en les arts i la literatura contemporànies.

Sigurbjörg Þrastardóttir (Islàndia, 1973) és autora de deu reculls de poesia, relats breus, obres de teatre i prosa. El seu cicle poètic Blysfarir (Marxes de torxes) va ser nominat al Premi de Literatura del Consell Nòrdic el 2009 i va rebre el Premi de Literatura Femenina d’Islàndia, Fjöruverðlaunin. La seva segona novel·la, Stekk (Salt), se situa a Barcelona, i la seva mostra de quaranta poetes europeus a Krossljóð (CrossPoems) inclou quatre poemes catalans. Els seus llibres més recents són els microrelats de Mæður geimfara (Mares d’astronautes) i el nou recull de poesia Flaumgosar (Moviment de fluxos), que tracta sobre el sobtat pas d’Islàndia de la ruralitat a la modernitat. Sigurbjörg viu a Reykjavík, on escriu columnes als mitjans sobre llengua i vida quotidiana.

Autora proposada per la ciutat de la literatura de Reykjavík dins el programa “residència circular” de la UNESCO.

Ilaria Shevchenko és traductora literària ucraïnesa, especialitzada en obres d’autors espanyols, llatinoamericans, britànics i nord-americans. Graduada per la Universitat Nacional Taràs Shevchenko de Kíiv, ha col·laborat amb diverses agències de traducció ucraïneses i ha treballat com a redactora, periodista i copywriter. Des del 2017 es dedica exclusivament a la traducció literària, en cooperació amb les principals editorials ucraïneses. La seva obra traduïda inclou 24 llibres, entre els quals destaquen: La fiesta del Chivo de Mario Vargas Llosa (nominació al premi nacional a la millor traducció el 2025), La bibliotecaria de Auschwitz d’Antonio Iturbe (diploma honorífic concedit pel comitè del Premi Sholem Aleijem el 2024), Berta Isla de Javier Marías, Las luces de septiembre de Carlos Ruiz Zafón, La cara norte del corazón de Dolores Redondo o Falcó, Eva i Sabotaje d’Arturo Pérez-Reverte. Actualment viu a Polònia i és membre de l’Associació de Traductors Literaris Polonesos.

TORN 3. Del 27 de maig al 16 de juny

Anna Lekas Miller és una escriptora i periodista nord-americana. La seva escriptura explora la complexa intersecció entre la política global i l’amor i el festeig. Va començar la seva carrera com a periodista al Pròxim Orient, cobrint l'ocupació israeliana de Palestina i les conseqüències de la guerra civil siriana, abans de centrar-se en l'auge de l'extrema dreta i el seu impacte en les comunitats migrants. El seu primer llibre, Love Across Borders, és una col·lecció d’històries d’amor reals marcades per la guerra i la immigració, i va guanyar el Premi del Llibre Àrab-Americà 2024. Actualment treballa en la seva primera novel·la, que ha desenvolupat en la primera edició de la beca George R.R. Martin Fellowship a la Universitat Northwestern el 2024.

Dovilė Kuzminskaitė és una traductora i poeta lituana. Va estudiar Filologia Lituana i Llengua Espanyola i va fer el doctorat en literatura llatinoamericana. Des del 2014 treballa com a investigadora i professora associada a la Universitat de Vilnius. A més, col·labora amb la Ràdio Nacional de Lituània preparant entrevistes amb escriptors lituans i estrangers i elaborant ressenyes de llibres mensuals. Ha publicat dues col·leccions de poesia i diverses traduccions de l'espanyol i del català al lituà, en col·laboració amb Carmina Daban Sunyer.

Jon Benito va néixer l’any 1981 al barri d’Azken Portu (l’últim port), a Zarautz, Gipuzkoa. És autor de quatre llibres: Aingurak erreketan (2001), Orbel zaku bat (2007), Bulkada (2010) i Lagun minak (2022). Amb aquest darrer va rebre el Premi de la Crítica a la millor obra narrativa escrita en eusquera i va ser finalista del Premi Euskadi. Ha col·laborat en diversos mitjans d’Euskal Herria, sempre vinculat a la literatura, tant basca com internacional. També ha escrit cançons per a diferents cantants bascos.

Autor aportat per l’Institut Etxepare (País Basc).

TORN 4. Del 17 de juny al 7 de juliol

Tamara Silva Bernaschina és una autora uruguaiana. El seu debut, Desastres naturales (Estuario Editora, 2023), va ser guardonat el 2023 amb dos Premis Bartolomé Hidalgo: el de Narrativa i el de Revelació. L’any següent, aquest mateix recull de contes va rebre el Premio Nacional de Literatura en la categoria Òpera Prima, Narrativa. La seva novel·la Temporada de ballenas (Estuario Editora, 2024) va rebre una menció d’honor en el concurs literari Juan Carlos Onetti. Viu a Montevideo.

María Ovelar és una escriptora, periodista, traductora i artista performàtica espanyola. Professora d'escriptura creativa a l'Escola Fuentetaja, ha publicat els poemaris Las oceánicas (Valparaíso Ediciones, 2021) i Diccionario de términos eufemísticos (Valparaíso Ediciones, 2022), a més de relats en diverses antologies i revistes. Després de tretze anys a El País, continua col·laborant amb aquest i altres mitjans. Màster en Periodisme per UAM/El País i llicenciada en Traducció i Interpretació, ha organitzat recessos i esdeveniments literaris i ha moderat micros oberts. També ha treballat com a professora de Literatura a l’Índia i ha participat en diverses residències artístiques. Aquest 2025 ha publicat la seva primera novel·la, Suya era la noche, amb l’editorial Consonni.

Juana Adcock és una poeta, traductora i editora mexicana. És autora de Manca (Tierra Adentro), Vestigial (Stewed Rhubarb), I Sugar the Bones (Out-Spoken Press) i Split (Blue Diode, Palíndroma), que va ser guardonat al Regne Unit amb el Poetry Book Society Choice. La seva traducció a l'anglès de Soñaron los perros / The Dogs Dreamt de Hubert Matiúwàa va rebre el premi PEN Translates, i també ha traduït a l'anglès autors com Laura Wittner, Gabriela Wiener, Giuseppe Caputo, Lola Ancira i Diego Enrique Osorno. Juntament amb Jèssica Pujol Durán, és coeditora de l'antologia de poesia llatinoamericana Temporary Archives: Poetry by Women of Latin America (Arc Publications) i ha participat en nombrosos festivals literaris a Europa, Àsia i Llatinoamèrica.

TORN 5. Del 8 de juliol al 28 de juliol

Olga Bubich és una escriptora, periodista, fotògrafa, docent i crítica d’art originària de Bielorússia. L’any 2021, Olga Bubich va publicar el seu segon fotollibre, The Art of (not) Forgetting, i va començar a interessar-se especialment pels temes de la memòria, la censura de la memòria, l’amnèsia cultural, la postmemòria i la memorialització. En aquest marc, va crear una sèrie de classes breus amb exercicis pràctics sobre aquestes qüestions, que ha impartit en línia a més de 30 artistes i fotògrafs, tant a Bielorússia com a l’exili. Entre 2021 i 2023, va coorganitzar quatre exposicions a Berlín, Tbilissi i Batumi, reunint artistes que qüestionen la noció convencional de la memòria col·lectiva i personal, i que aborden temes relacionats amb la resistència a la propaganda. Ha rebut diversos premis pel seu treball, entre els quals destaquen Publicació de l’any (Month of Photography in Minsk, 2017), Kultura Vazhyz (Culture Matters, 2016), On the Way to Contemporary Museum (2015) i el premi a la ressenya del fotollibre Lucas, d’Erik Stepanjan (Sant Petersburg, 2014)

Mehdi Mousavi és un poeta, editor, activista cultural i farmacèutic iranià. És considerat una figura clau del moviment literari iranià conegut com a “Ghazal postmodern”, considerat el corrent poètic més radical de l’Iran contemporani. Ha publicat catorze reculls de poesia, dues novel·les i un llibre teòric sobre literatura. Ha inspirat i orientat molts artistes joves a través de la seva tasca com a docent de literatura en universitats i escoles, així com mitjançant trobades literàries clandestines i cursos d’escriptura. Mousavi és un escriptor prolífic, amb una àmplia obra que inclou poesia, novel·la i assaig literari. Molts dels seus poemes han estat prohibits —entre ells, els reculls Suddenly i Beeping for the Sheep—, però ell els ha difós àmpliament a través d’internet. Entre els seus articles publicats, destaquen On the Genealogy of the Postmodern Ghazal, An Essay on Nowadays Ghazal i The Key Characteristics of the Postmodern Ghazal. La seva publicació més recent és la novel·la One Thousand and Some Nights (2021), escrita en forma de relat emmarcat i concebuda com una paròdia del famós conte oriental Les mil i una nits.

Javier Benítez Láinez (Estepona, 1969) és poeta, editor i professor. És fundador de la revista Letra Clara i de la Asociación Cultural del Diente de Oro, dedicada a preservar i difondre la memòria poètica de Javier Egea i la poesia crítica contemporània, i editor de la revista digital Olvidos de Granada. Autor de diversos llibres de poemes, actualment treballa en una saga narrativa de deu volums que barreja la crònica íntima, la crítica social i la memòria generacional. 

TORN 6. Del 29 de juliol al 25 d’agost

Clyde Moneyhun és un traductor nord-americà. Descendent d'immigrants menorquins a Florida (EUA), va estudiar literatura comparada a la Universitat de Columbia i retòrica a la Universitat d'Arizona. Tradueix literatura en llengua catalana, principalment poesia contemporània, però també l'obra de Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit, Rosa Leveroni i Clementina Arderiu. Ha publicat traduccions de reculls de Ponç Pons, Dolors Miquel, Anna Dodas i Maria-Mercè Marçal. A l’actualitat treballa en la traducció de Vermell de Rússia, de Miriam Cano. Imparteix classes d'escriptura de memòries, escriptura de viatges i traducció literària a la Boise State University (Idaho, EUA), i passa mig any a Boise i l'altra meitat a Menorca.

Eirini Dermitzaki és una escriptora i dramaturga grega. Va néixer a Creta i va estudiar Interpretació a Grècia i Cinema a Londres abans de completar els seus estudis de postgrau en Escriptura Creativa a la Universitat de Teesside, al Regne Unit. Ha escrit nombroses obres de teatre representades en escenaris d’Anglaterra i Grècia. Ha publicat diversos llibres —tres novel·les, dos llibres infantils i una obra de teatre— i ha rebut múltiples premis per les seves obres teatrals i relats curts. Des del 2017, ensenya teatre i escriptura creativa a adults, adolescents i diversos col·lectius comunitaris a Grècia i al Regne Unit, col·laborant amb institucions de prestigi. L’any 2023, va treballar amb el Teatre Nacional de Grècia a l’estudi de dramatúrgia de l'escena juvenil, on va presentar la seva obra Camp (2024). El 2024, va ser escriptora resident a Skopje a través del Goethe-Institut. Actualment, ensenya dramatúrgia al Teatre Nacional de Grècia.

Tiziana Camerani és una traductora italiana. Traductora freelance des del 1999, del català, francès i anglès cap a l’italià en el sector editorial, i en els àmbits de la cultura i de l’art (www.parole-parole.it). Els darrers anys s’ha dedicat a donar a conèixer autores catalanes contemporànies al territori italià, noves veus femenines com ara Gemma Ruiz Palà i Núria Bendicho Giró. Des del 2009, en què Catalunya va participar a la Biennal de Venècia per primera vegada, és la traductora de referència cap a l’italià per a l’Institut Ramon Llull (IRL) de la totalitat dels continguts de “Catalonia in Venice”, que l’IRL produeix i organitza. Des del 2011 és la traductora i revisora oficial del Museu del Louvre cap a l’italià. A banda de la traducció, té una gran passió per la música lírica –canta– i per la ciutat de Venècia –on fa “voga veneta” a la llacuna (un tipus de rem que es fa dempeus, com els gondolers).

TORN 7. Del 9 de setembre al 29 de setembre

Satu Ekman és una traductora finlandesa. Es va graduar amb el Predoctorat en Filologia Espanyola per la Universitat de Hèlsinki. Del 1995 al 2011, va ensenyar traducció del castellà al finès al Departament de Llengües Iberoromàniques de la Universitat de Hèlsinki. Des de l'any 1992, ha treballat com a traductora literària del castellà i del portuguès al finès, i a partir de l'any 2016, també del català al finès. En total, ha traduït més de cinquanta obres. L'any 2022 va ser condecorada, per la seva contribució al coneixement de la literatura hispànica a Finlàndia, amb la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, atorgada pel Rei d'Espanya, Felip VI.

Alexandra K* és una autora, dramaturga i guionista grega. Ha estat escriptora resident al International Writing Program de la Universitat d’Iowa i ha rebut diversos encàrrecs del Teatre Nacional de Grècia, l’Òpera Nacional Grega, el Festival d’Atenes-Epidaure i la Radiotelevisió Nacional Grega, així com de diverses institucions culturals privades. Col·labora habitualment amb Vogue Grècia i imparteix tallers de dramatúrgia a la Universitat de Macedònia Occidental. Els seus contes i obres de teatre han estat inclosos en antologies i revistes literàries als Estats Units, Espanya, Itàlia i França. La seva pròxima obra, Philoxeníā, s’estrenarà al Teatre Nacional de Grècia el febrer de 2025. Entre les seves publicacions, s’hi compten Virgin Mary Smoking in the Bathroom (relats), How Sea Urchins Kiss (novel·la), Lalaland (novel·la) i les obres de teatre milk, blood i Revolutionary ways to clean your swimming pool, de la qual se’n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. 

Lucie Rico va néixer el 1988 a Perpinyà. Viu entre Aubervilliers (on escriu guions de cinema), Perpinyà (on escriu llibres) i Clermont-Ferrand (on imparteix classes de creació literària). Le chant du poulet sous vide, la seva primera novel·la, va ser guardonada amb el Premi de Novel·la Ecològica i amb el Premi Cheval Blanc 2021. GPS és la seva segona novel·la, reconeguda amb la Menció Especial del Premi Wepler 2022. L’obra ha estat publicada en català per ADN Novelas i presentada al Festival BCNegra i València Negra. 

TORN 8. Del 30 de setembre al 20 d’octubre 

Neluka Silva és una escriptora de Sri Lanka. És professora titular de Literatura Anglesa a la Universitat de Colombo, i ha exercit com a professora visitant a universitats del Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca i Espanya. La seva primera novel·la, The Iron Fence (2011), està ambientada en la insurrecció marxista que va tenir lloc a Sri Lanka entre 1987 i 1990, durant la qual molts estudiants universitaris implicats en el moviment van ser assassinats o van desaparèixer a mans de l’Estat. Aquesta obra va ser finalista del premi Commonwealth First Novel el 2011 i del premi Dublín IMPAC el 2012. Ha publicat tres reculls de relats breus. Després del tsunami del 2004, va coeditar amb Simon Harris The Rolled Back Beach: Stories from the Tsunami (2008). El 2009 va publicar Our Neighbours and Other Stories, amb un conte que va rebre una menció honorífica al Commonwealth Short Story Competition de 2008. El relat breu The Monkey Man es va incloure a MilkRice: Stories for Children (2008), un llibre que es va fer servir com a lectura escolar en diversos centres educatius de Colombo. Inspirada per tallers de teatre i escriptura creativa per a infants, va publicar My Elephant Secret and Other Stories (2019), un recull de contes per a nens i nenes. També ha escrit tres llibres infantils sobre la conservació del medi ambient a Sri Lanka: Moona Finds Friends (2023), Oshana and the Sili Sili Bag (2023) i Trapped in a Smoky Sky (2024). Un quart llibre, Leyla, the Brave Cub (2024), li va ser encarregat per la Asia Foundation dins el programa global Let’s Read, amb l’objectiu d’introduir els infants en la conservació del lleopard.

Julia Coria (Adrogué, 1976) és una escriptora argentina, autora de les novel·les Familia serán ustedes, La horda primitiva i Todo nos sale bien; dels llibres de contes La paradoja del panda i Permiso para quererte; de l’assaig sobre l’escriptura de l’experiència personal El ombligo del mundo; i de nombrosos relats publicats en antologies. Coordina tallers de narrativa i clubs de lectura. És llicenciada en Sociologia i especialista i màster en Educació. En els seus estudis de doctorat, va abordar la transmissió escolar del passat argentí recent. Ha treballat com a investigadora en diverses universitats, institucions governamentals i organismes internacionals. Ha estat docent a la carrera de Sociologia, Facultat de Ciències Socials, Universitat de Buenos Aires.

Przemek Zybowski, nascut l’any 1976 a Łódź, viu com a psiquiatre i escriptor a Berlín i Zuric. Va estudiar medicina a Heidelberg, es va doctorar a la Charité de Berlín l’any 2004 i va fer estades d’investigació i estudis a la Universitat de Pennsilvània, la Universitat de Harvard i a Sud-àfrica. Paral·lelament a la seva pràctica psiquiàtrica, desenvolupa obres literàries i teatrals des del 2007. Entre les seves publicacions recents destaquen la novel·la Das Pinke Hochzeitsbuch (Luchterhand Verlag / Penguin Random House, 2022) i el recull de poemes Vom Eischlupf (Reinecke & Voss, 2015), recomanat per l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura. Les seves obres teatrals s’han representat en escenaris com el Schauspielhaus Hamburg, el Deutsches Theater Berlin i el Ballhaus Ost, amb el muntatge més recent Zum Ewigen Frieden! (2023, amb el suport del Capital Cultural Fund de Berlín). Actualment, col·labora amb la cineasta Joanna Ratajczak en l’adaptació cinematogràfica de Das Pinke Hochzeitsbuch i amb el documentalista Marcel Mettelsiefen en projectes a Cisjordània. Per la seva obra literària, va rebre el Premi de Literatura Floriana d’Àustria el 2012.