Poeta, traductora i pintora, és autora d'una rellevant obra poètica que no va donar a conèixer fins a la maduresa. L'any 1983 va quedar finalista del premi Carles Riba amb el seu primer títol, Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils (1984). A aquest títol el van seguir Aquelles cordes del vent (1987) i I encara (1987), obra per la qual va obtenir el premi Vicent Andrés Estellés. També és autora, entre d'altres, dels poemaris Versió original (1996), Sorra de temps absent (1998) i Postals no escrites (2001). Va viure a París des del 1951, on va exposar la seva obra pictòrica.

Més informació

Fundador, l’any 1977, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la seva obra és molt diversa i abraça gèneres que van des de la novel·la –gènere que va conrear especialment– fins a la dramatúrgia, passant per la traducció i la crítica literària. També és guionista de cinema i de televisió. L’any 1993 obté el premi Ramon Llull de novel·la per El jardí de les Palmeres.

Més informació

Dramaturg, traductor i adaptador teatral, és autor d’obres com Paraules encadenades (1996), Dakota (1996), Carnaval (2006) o El crèdit (2014). Amb El mètode Grönholm (2003), obté un gran ressò internacional i un enorme èxit de públic. L’obra, que a Barcelona es manté tres temporades en cartell, es representa a una seixantena de països i té més de dos milions d’espectadors.

Més informació

Escriptor i polític. És considerat un dels escriptors i intel·lectuals veneçolans més importants del segle xx. Va ser president de la república l’any 1948. Publica la seva primera obra amb 36 anys: El último solar, que es converteix en Premi Nacional de Literatura. Abans de la guerra, de 1931 a 1932, viu a Barcelona, al carrer Muntaner amb carrer de Londres, al barri de Sant Gervasi, on hi ha una placa que diu: Aquí hi visqué i escriví. A Barcelona hi escriu Cantaclaro i Canaima. És una figura reivindicada pel boom llatinoamericà i per escriptors com Roberto Bolaño. 

Professor i escriptor. Llicenciat en Física, ha realitzat el Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2002 publica el seu primer llibre, Managua seis: diario de un recluso. Amb Artefactos (2012), va guanyar el IX Premio Cafè Món de Narrativa.

Més informació

Poeta i advocat, també conrea la crítica literària, la prosa, la traducció i el periodisme. El seu primer poemari, Vint cançons (1922), està inspirat en la Barceloneta, el seu barri d’infància i joventut. Amic de Joan Salvat-Papasseit, és un dels seus principals crítics i biògrafs, tal com queda palès en títols com Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (1972). L’any 1993 és distingit amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Emblemàtic escriptor llatinoamericà i capità de l’anomenat bum literari, premi Nobel de Literatura. Tot i que cap dels seus grans textos literaris faci esment de Barcelona, en la capital catalana hi va viure entre els anys 1967 i 1975 on hi va escriure algunes obres importants, com El otoño del patriarca (1975), concretament als baixos del número 6 del carrer Caponata. De la seva etapa barcelonina també daten els llibres La increíble y triste historia de la Cándida Eréndira y de su abuela desalmada (1972) i Doce cuentos peregrinos (1992) on apareixen localitzacions de la Rambla, la Barceloneta i Horta.

Més informació

Escriptor i periodista, és crític d’art i espectacles. Seguidor i impulsor dels corrents d’avantguarda, l’any 1928 signa, juntament amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà, el Manifest Groc. Escriptor prolífic i polifacètic, és autor de llibres com La pintura catalana contemporània (1937), De la danza (1946), El circo y sus figuras (1947), París, 1940 (1956), Barcelona de nit (1957), Les nits de Barcelona (1969), El Molino (1972) o Etapes d’una nova vida (2002).

Més informació

És un dels grans escriptors internacionals que han escrit amb entusiasme sobre Barcelona. A Diari del lladre (1949), escrit a la presó, l’escriptor francès rememora el seu pas per Barcelona als anys trenta quan era un jove delinqüent. El seu paisatge urbà és l’antic districte V, tradicionalment anomenat Barri Xino, i les grans avingudes de la ciutat d’aleshores, el Paral·lel i la Rambla.

Més informació

El gran escriptor en castellà nascut a la ciutat continua essent un referent de la poesia contemporània. La seva breu obra (Compañeros de viaje -1959-, A favor de Venus -1965-, Moralidades -1966- i Poemas póstumos -1968-) té com a eix temàtic principal l’enyorança pels dies perduts i els plaers passats, en un escenari urbà gairebé únic, Barcelona.

Més informació