Escriptor i periodista, és director i columnista del setmanari Destino, des d’on denuncia, obtenint una gran popularitat, el mal estat dels serveis públics de Barcelona. Com a novel·lista publica títols com ara Decidnos, ¿quién mató al conde? (1987), Los espejos paralelos (1991), La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull) o Els fantasmes del Trianon (1996, premi Sant Jordi del 1995). A Casanova o la incapacitat de perversió (1988) descriu l’estada a Barcelona de Giacomo Casanova, l’any 1768.

Més informació

Escriptor i compositor. Retrata els baixos fons de les ciutats. A La bandera narra les aventures d’un milicià de Barcelona que se’n va a la guerra del Rif, al Marroc. És elegit membre de l’Acadèmia Goncourt al 1960.

Més informació

Un dels grans noms de la literatura en llengua espanyola també està vinculat a Barcelona, on va col·laborar a La Vanguardia amb la sèrie d’articles Desde el mirador de la guerra. Durant la guerra civil espanyola residí a la Torre de Castanyer, al passeig de Sant Gervasi, entre març de 1938 i la derrota republicana. És on probablement van ser escrits alguns coneguts textos seus, com probablement, els que duia escrits a la butxaca en el moment de morir: “Estos días azules y este sol de la infancia”.
Més informació

Rafael d’Amat, conegut com a Baró de Maldà, és autor d’una de les obres de narrativa en català més importants dels segles XVII al XIX: Calaix de sastre, un dietari començat l’any 1769 i escrit, gairebé ininterrompudament, durant quaranta-sis anys, on s’explica tot quant va succeint a Barcelona i el seu veïnat, des de viatges, fins a costums, festes, descripcions de ciutats, pobles, edificis, fets històrics, etc.

Més informació

Aquest conegut escriptor i polític francès va participar com molts altres en la Guerra Civil, enrolat en les Brigades Internacionals. L’any 1937 publica L’Espoir i a partir del 4 d’agost de 1938 comença el rodatge de L’espoir, sierra de Teruel, una pel·lícula rodada parcialment a Montjuïc, que no podrà acabar a Barcelona i en la que participarà també l’escriptor Max Aub..

Més informació

Aquest escriptor surrealista francès de família catalana fou un dels grans valedors de Barcelona com a ciutat literària. L’any 1967 publica El marge, un itinerari entre el sexe i l’existencialisme a la Barcelona canalla dels anys trenta. La novel·la va rebre el premi Goncourt.

Més informació

Poeta, traductor, crític literari, narrador i activista cultural. El 1968 rep el Premi Lletra d’Or per Com un núvol lleuger, el 1974 el Josep Pla per El vel de Maia, i el 1985 el Premi d’Hornor de les Lletres Catalanes. Gràcies a ell tenim traduccions al català de Yeats, Shelley, Thomas, Kipling, Blake o Dickinson.

Més informació

Guionista i escriptora. Escriu llibres infantils i juvenils. És coneguda per la seva columna a l’Ara “La pitjor mare del món” que ha publicat Columna. A Allò de l’avi (2016) hi veiem la Barcelona de principi del segle xxi amb les trifulgues polítiques i de corrupció. 

Més informació

Com a poeta i com a assagista és un dels més determinants en l’elaboració d’una imatge nova sobre una ciutat de Barcelona que creix i s’expandeix, “la gran encisera” com ell mateix la va qualificar. Els seus articles al Diario de Barcelona van ser referència obligada de la vida urbana i la seva Oda nova a Barcelona (1909) competeix i complementa l’oda de Jacint Verdaguer en traçar un dibuix contemporani de la gran ciutat. La seva preocupació cívica el va dur a escriure La ciutat del perdó (1909) en el que demanava l’indult per a Francesc Ferrer i Guàrdia amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona.

Més informació (escriptors.cat)

Més informació

Poeta, novel·lista, traductora i catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes, publica el seu primer recull de poemes l’any 1977 amb Cau de llunes, que rep del premi Carles Riba. També és autora de Desglaç, que agrupa els poemes escrits entre 1984 i 1988, de la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994) i traductora de l’obra de Colette, Yourcenar o Leonor Fin.

Més informació