Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Escriptor argentí de novel·les, poemes i relats. Al 1971 s’instal·la a Barcelona, on escriu Sinatra. Novela urbana, que publica Anagrama el 1985. El seu món són els carrers de la ciutat, les barres de bar i la solitud urbanes del barri xinès. Ventura Pons va portar al cinema una altra de les seves novel·les més celebrades, La rubia del bar. Va ser amic de Ventura Pons, Francesc Betriu, Juan Marsé o Joaquín Sabina.
Poeta, músic i traductor. Amb catorze anys publica el primer llibre de poemes Opus zero –el seu pare era amic de Joan Brossa –, i participa al Price dels Poetes del 1975. Amb aquesta obra és finalista del Premi Carles Riba, que no guanya fins al 2014 amb Dret al miracle. Una de les seves dèries és enriquir el lèxic comú, i admira l’exuberància de la llengua de Ruyra o Foix. I és que la seva poesia és música, ja que el seu alter ego musical és Víctor Bocanegra, que reclama el temple del saber i critica la societat digital.
Escriptora i traductora. Com a autora es dona a conèixer el 2010 amb Una terra solitària, Premi Documenta: una història de tres dones (una àvia, una mare i una néta) i tres espais (Andalusia, el Maresme i la ciutat). Va escriure-la a raig, amb pocs dies, i des d’aleshores escriu així, a raig, com en el recull de contes La mala reputació o Vents salvatges, amb Barcelona i el mar de fons.
Dramaturg, narrador, traductor, periodista i poeta, que signa amb el sobrenom de Pere Quart. Cofundador de la Colla de Sabadell, juntament amb Francesc Trabal i Armand Obiols, entre d’altres. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1970, es autor d’una Oda a Barcelona, Bestiari, Contraban o Vacances pagades.
Escriptora i traductora, viu a Barcelona des del 1969. Participa en els moviments avantguardistes i forma part de la generació literària dels setanta. Estudi en Lila és la primera novel·la protagonitzada per la detectiu Lònia Guiu, i s’hi retrata la Barcelona dels anys vuitanta. El sol que fa l’ànec n’és la continuació. Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2016.
Advocat i escriptor. És considerat el creador de la novel·la moderna catalana. Comença a escriure de jove en castellà, però el contacte amb les tertúlies literàries i el grup de La Renaixença el va convèncer d’escriure en català l’any que Verdaguer publica L’Atlàntida i Àngel Guimerà és nomenat Mestre en Gai Saber. La papallona és la primera novel·la que publica, el 1882, i se situa a la Barcelona menestral que comença a canviar per la industrialització. Amb la influència de les lectures de Zola, entre 1890 i 1892 publica la seva obra més coneguda, La febre d’or, en què fa un retrat de la febre borsària de la Barcelona de l’Exposició Universal, el pas d’una ciutat menestral a una d’industrial i cosmopolita. La seva literatura ens ajuda a entendre de prop el caràcter d’aquella follia. Ja entrat el segle xx retrata la nova burgesia barcelonina amb Pilar Prim.
Escriptor, crític teatral i periodista. A la seva primera novel·la, Rancho a parte (1997) apareix la Barcelona de final del mil·lenni retratada a través de l’art, els còmics, els carrers, les motos o el cinema: Truffaut, els records del bar Zigzag o el pont de Vallcarca. A l’última, Juegos reunidos fa un retrat de la generació que va ser jove durant els anys setanta.
Escriptor i periodista anglès considerat un dels millors cronistes del segle xx. Al desembre del 1936 arriba a Barcelona, atret per l’esclat de la Revolució, i retrata la ciutat en guerra a Homenatge a Catalunya. Durant la seva estada a Barcelona s’hostatja a l’Hotel Contintental (Rambla, 138) amb la seva dona Eileen. Recorre La Rambla, compra formatges de cabra a la Boqueria, viu un tiroteig davant el Liceu des del carrer de Sant Pau, el Teatre Principal convertit en la seu del POUM. Passa un dia sencer a la teulada de l’actual Teatre Poliorama, des d’on vigila una tropa de guàrdies d’assalt parapetada al Cafè Moka.
Novel·lista en llengua castellana i periodista en català. Es dona a conèixer el 2010 amb Hilo musical, una faula d’autor primerenc. Al 2016 escriu Rayos, considerada per alguns una de les millors novel·les sobre Barcelona. Hi fa un retrat de tres temps temporals: la Barcelona que coneixen els seus pares immigrants gallecs; la dels barris baixos i la classe alta i la crònica dels diaris. El títol dona nom a la colla de joves que s’inspira en els rajos que fan les fonts de Montjuïc. Forma part de la generació d’autors nascuts a partir del 1975 i que escriuen en llengua castellana.
Poeta, assagista, narrador i dramaturg, és considerat el màxim expert en la figura i obra de Picasso. Traductor d’obres de Rimbaud i Balzac, recull la seva obra poètica a Poemes del Alquimista i les proses d’art a Quaderns de l’Alquimista. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Crítica Serra d’Or (2006).
