Escriptora i col·laboradora de premsa. És autora dels títols El duelo y la fiesta (2012), Mujer sin hijo (2013), Es un decir (2014) i Mare i Filla (2015). Amb el recull de contes Vida familiar guanya el premi Mercè Rodoreda de l’any 2016.

Més informació

Escriptor i periodista. Rep el Premi Nacional del seu país el 1990. És amic de joventut de Carlos Fuentes i publica el seu primer llibre de contes, Veraneo y otros cuentos, el 1955. Forma part de l’anomenat boom llatinaomericà i n’escriu la Historia personal del boom (1972). Harold Bloom el considera autor essencial del cànon occidental de la Literatura. Viu exiliat a Barcelona, ciutat on situa l’obra Tres novelitas burguesas (1973).

Més informació

Poetessa, traductora i crítica literària, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i, des del 2004, professora d’humanitats i de llengua i literatura russa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Tradueix al català obres d’autors com Anton Txèkhov, Anna Politkóvskaia, Lev Tolstoi, Varlam Xalàmov i Aleksandr Kúixner i és autora de diversos títols de poesia.

Més informació

Escriptor i traductor, realitza estudis d’àrab i de persa a l’Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO). Viu a Barcelona des de l’any 2000 i és autor, entre d’altres, de l’obra Rue des voleurs (2012) –Carrer Robadors (2013) en la versió catalana de Mercè Ubach–, ambientada a la Barcelona de la crisi econòmica i dels moviments del 15-M. Va resultar guanyador del Premi Goncourt 2015 amb la novel·la Boussole (Brúixola, 2016).

Més informació

Escriptor, periodista i cineasta, és autor de novel·les com Nadie es inocente (1999), Calidad de vida (2004) o El millonario comunista (2010), i d’assaigs com El canon de los cómics (1996, escrit conjuntament amb Ignasi Vidal-Folch) o El manicomio catalán. Reflexiones de un barcelonés hastiado (2013). 

Més informació

Escriptora, filòloga romànica i crítica literària, és autora de les novel·les La dona que es va perdre (2012) i El dia del cérvol (2016). Exerceix com a traductora, guionista, presentadora de programes de llibres a la ràdio i a la televisió i com a professora d’escriptura. Col·laboradora habitual del diari Ara, des del 2016 és coordinadora de l’oficina UNESCO Ciutat de la Literatura. 

Més informació

Escriptor, periodista i cronista de la ciutat, Josep Maria Espinàs és autor d’una molt àmplia obra narrativa que va des de la novel·la o la narrativa breu fins a la crònica de viatges i els llibres de memòries com Temps afegit (2001). Guanyador, entre molts altres reconeixements, del premi Víctor Català del 1958 per Varietés (1959) i del premi Sant Jordi del 1961 per L’últim replà (1962), l’any 2002 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

Més informació

És director, actor i guionista de teatre, cinema i televisió de gran ressò mediàtic gràcies a sèries d’enorme popularitat com Polseres vermelles, emesa a Televisió de Catalunya entre els anys 2011 i 2013 i de la qual n’és el guionista i creador. També és autor de llibres com El món groc (2008), Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo (2010) o Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine (2011), el títol més venut durant la diada de Sant Jordi l’any de la seva publicació. 

Més informació

Poeta, dramaturg i narrador, és un dels escriptors catalans més rellevants del segle xx. Comença la seva carrera com a novel·lista amb obres com El doctor Rip (1931), Laia (1932), Aspectes (1934) o Ariadna al laberint grotesc (1935). La seva obra poètica, d’enorme influència, comprèn títols com Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), Final del laberint (1955), Les cançons d’Ariadna (1949) o La pell de brau (1960). El 1972 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

Més informació

Amb estudis d’enginyer industrial, ben aviat dedica la seva carrera a la filologia i a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Professor de català i membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, és responsable de la Gramàtica Catalana i del Diccionari General de la llengua catalana (1932).

Més informació