Edició 2020 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol

 

BEQUES MONTSERRAT ROIG

 

/ Gabi Martínez (Barcelona, 1971).

És escriptor i autor de novel.les (Las defensas, Sudd,Ático o Voy), llibres de periodisme d'investigació (Sólo para gigantes, Una España inesperada) i llibres de viatges (Los mares de Wang, En la Barrera, Animales invisibles). Durant el 2020 publicarà Un cambio de verdad. La seva obra ha estat traduïda a 10 països. Ha coguionitzat dues docuficcions i és membre fundador de la Asociación Caravana Negra i la Fundación Ecología Urbana y Territorial.

 

 

/ Ginés S. Cutillas (Valencia, 1973)

Actualment és Professor a l'Escola d'Escriptors i codirector de Quimera. Revista de LiteraturaCom a antòleg, ha realitzat l'edició dels pescadors de Perles (Montesinos, 2019), una panoràmica actual del microrelat en l'àmbit hispànic amb vuitanta autors de nou països diferents. Ha rebut diversos guardons i reconeixements com el III Premi de microrelat IASA Ascensors 2019 o el de la Fira del llibre de Granada 2006. També ha resultat finalista del Setenil 2010 al millor llibre de contes publicat a Espanya d’aquell any. 

 

 

/ Olalla Castro (Granada, 1979)

És doctora per la Universitat de Granada i llicenciada en Periodisme i Teoria de la Literatura. El seu primer poemari, ‘La vida en els brancatges’ (Esdevenir, 2013), va obtenir el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández. Els seus poemes i relats breus han estat recollits en una vintena d'antologies i traduïts a diverses llengües. Va ser columnista del diari La Opinión de Granada durant els seus sis anys d'existència i actualment és columnista de El Salto Diario. 

 

 

/ Lara A. Serodio (1984)

Va marxar de Vigo l’any 2002 per a mudar-se a Barcelona, ciutat en la què resideix i on va estudiar guió a l'Escola de Cinema de Catalunya (ESCAC) i un Màster d'estudis literaris i culturals de la Universitat de Barcelona. 

En l'actualitat és directora creativa d'una agència de publicitat, a més de cofundadora d'una petita empresa de traducció, correcció i edició. En 2015 va veure la llum la seva primera novel·la, ‘Una vida M’ (Ed. Delibrum Tremens), una història sobre el salt de la joventut a la maduresa amb el món del bàsquet de rerefons. 

 

 

/ Maximiliano Rodríguez Vecino (Minas, 1986). 

Lector que va començar de manera autodidacta en l'escriptura i va perfilar la seva tècnica a través de tallers de narrativa i poesia. Actualment, compagina la seva feina com a sanitari en un hospital de Barcelona amb la seva passió cap a la literatura. ‘El último combatiente’ és la seva primera novel·la.

 

 

/ Florencia del Campo (Buenos Aires,  1982) 

La seva primera novel·la publicada a Espanya es titula ‘La huésped’  (Base Editorial, 2016). Amb ella, l'autora va resultar finalista del Premio Equis de Novela Corta 2014. Un any més tard publicava ‘Madre mía’ (Caballo de Troya, 2017). En 2019 va resultar guanyadora del L Premio Internacional de Novela Ciudad de Barbastro amb ‘La versión extranjera’ (Pretextos, 2019). Té, a més, algunes novel·les publicades a l'Argentina sota segells independents; i llibres infantils publicats a Espanya.

 

 

/ Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) 

És escriptor i professor a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Guanyador de guardons com el Premi Ramon Muntaner o el Premi Edebé de Literatura Infantil, és autor d’una quinzena de llibres, entre ells Mary Shelley i el Monstre de Frankenstein, Esquizo, Herba negra (amb Salvador Macip), la sèrie juvenil Guardians de Somnis (amb Àlex Hinojo) i la novel·la infantil Deu mascotes i un drac. També ha fet d'antòleg a Extraordinàries, Insólitas, Mañana todavía i Risc.

 

 

 / Marta Marín-Dominé 

Escriptora catalana i canadenca, realitzadora de documentals i instal·lacions artístiques i traductora. Ha fet classes  de literatura i cultura peninsular espanyola a la Laurier University del Canadà on també s'ha dedicat als Estudis de la Memòria. El 2019 va publicar Fugir era el més bell que teníem (Club Editor), que va rebre la Menció especial del Premi dels Llibreters, a més del premi d'Assaig Ciutat de Barcelona 2019  i el premi de Literatura Joaquim Amat-Piniella del 2020.

 

 / Laura Rosich (Igualada, estiu de 1983) 

Escriu aquí i allà i enlloc a la vegada. És llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i la seva tasca laboral ha estat sempre dins la trinxera de les aules. Amb ‘Arestes al rostre del viatger’ (Viena, 2012) va guanyar el premi Martí Dot de poesia i posteriorment ha escrit alguns relats que han estat guardonats, entre altres, al premi Mercè Rodoreda o al Joana Raspall.


 

/ Drapaudí de Mora (Ciudad de México, 1984) 

Va estudiar Llengua i Literatures Hispàniques a la UNAM, on també va fer el màster en Literatura Comparada. A dia d’avui, ha publicat diversos llibres de poesia com ‘El jardín de los violadores amables/Yoya’ en col·laboració amb Martín Cinzano (Santiago, G0 Edicions, 2016) i ‘ Lo merecemos todo’ (Ciutat de Mèxic, Mantra Edixxxiones, 2017). Va formar part de l'antologia. Ha publicat textos en revistes digitals com Cinosargo i Tercera via. També exerceix de traductora de portuguès i és coeditora de la revista cartonera PUF! en col·laboració amb Martín Cinzano.

 

 

/ Sergi Pons Codina (Barcelona 1979)

Autor de les novel·les Mars del Carib (Edicions de 1984, 2014), Dies de ratafia (Edicions de 1984, 2017) i Mal bon pare (Amsterdam, 2020). Viu a Parets del Vallès.

 

 

/ Mª Àngels Cabré (Barcelona, 1968)

És escriptora i especialista en feminisme cultural.

Ha publicat poesia, relats, la novel·la El silencio (Caballo de Troya), una biografia de Gabriel Ferrater i diversos assaigs com Miralls creuats: Roig/Capmany (Pagès Editors. Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2016). Acaba de publicar El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62) i una antologia de textos feministes de Montserrat Roig (Editorial Comanegra).

Ha estat docent del Màster Gènere i Comunicació de la UAB i dirigeix l’Observatori Cultural de Gènere, dedicat a impulsar la cultura feta per dones.

 

 

/ Eva Comas Arnal 

És cap de Comunicació a l’editorial Comanegra. Doctora en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, ha exercicit de professora de redacció i expressió oral en tres universitats catalanes. És autora de l’assaig Els nens de l’Adelita (2019) i l’any 2015 va rebre el Premi Pirineu de Narració Literària pel conte “La serp de foc”. 

 

 

/ Xavier Margenat 

Nascut a Salt i estudiant d’informàtica de gestió (FPII), i treballat a una entitat bancària.

Ha escrit diversos llibres infantils i juvenils i alguna biografia. La ventrilòquia li ha permès donar vida a alguns dels personatges dels contes infantils amb un espectacle per fomentar la lectura. Actualment es segueix formant amb un curs de narrativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

 

 

/Rubén Martín Giráldez (Cerdanyola del Vallès, 1979)

Autor de les novel·les, entre d’altres, Magistral (2016), Menos joven (2013) o ‘El fill del corrector | Arre, arre, corrector’ (Hurtado y Ortega, 2018). Traductor d'Angela Carter, Kate Briggs, Will Self, Ted Chiang, Bruce Bégout o Pierre Guyotat entre molts altres.

 

 

/ Mariana Orantes (Ciudad de México, 1986)

Va participar en la traducció i adaptació de l’obra "Rey Lear" (Teatro UNAM, 2013), així com en la traducció i el muntatge de l'òpera "El emperador de la Atlántida" (FIC, 2013), totes dues sota la direcció d’Hugo Hiriart. És autora del llibre per a nens "Érase una vez en Los Beatos" (CONAFE, 2011), el femzine Feral i els llibres d'assaig literari "Huérfanos" (BUAP, 2015), "La pulga de Satán" (FETA, 2017), "Los caballeros se quedan a descansar" (ISIC, 2018) y “Visita guiada al mundo de los muertos” (Malabar, 2020). 

 

 

/Elm Puig Mir (Sant Feliu de Guíxols, 1978) 

Ha publicat La invenció del sotabosc (Edicions Bromera, 2016, XVI Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot) i és també autor de la traducció al català d’Una existència de paper, del poeta portuguès Al Berto (Lleonard Muntaner, 2018). Durant aquest 2020 publicarà Mentre mastegues la matèria (El Gall Editor), el seu segon llibre de poemes i guanyador del IX Premi Pollença de Poesia.

 

 

/ Ferran Riera (Barcelona, 1957) 

És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. A començaments dels anys vuitanta es va decantar pel periodisme musical. Ha treballat a la ràdio, la premsa, la televisió i internet, des de Radiocadena Española fins la revista Rock de Lux, passant pel Diari de Barcelona. L’any 2011 va escriure el seu primer llibre, “A la plaça fan ballades. Una història de les músiques d’arrel als Països Catalans”; al 2013 va dirigir el documental produït per TVC i TVE “El riu que ens porta. 25 anys del Tradicionàrius”, i al 2016 va publicar “El Grup de Folk. Crònica d’un esclat”.

 

 

 / Cynthia Luz Burgueño 

És doctora en Història (Universitat de Barcelona) amb una tesi sobre la classe treballadora durant el franquisme i la transició. Escriu habitualment sobre temes de dones treballadores i feminització del treball i precarietat. Ha estat curadora de l'exposició «Les Kellys. Lluita de dones a la Barcelona precària», en La Virreina-Centri de la Imatge. És coautora del llibre «Patriarcat i Capitalisme. Feminisme, classe i diversitat» (AKAL), 2019.

 

 

/ Héctor Jiménez Guzmán (Toluca, México, 1977) 

És sociòleg i historiador. Ha investigat i escrit sobre moviments socials i violència política a Mèxic. Va rebre l'esment al mèrit acadèmic de la Universitat Autònoma Metropolitana l’any 2011 i el Premi Nacional Edmundo O’ Gorman d'Historiografia i Teoria de la Història l’any 2012. És autor de ‘El 68 y sus rutas de interpretación. Una historia de las historias del movimiento estudiantil mexicano’ (Fondo de Cultura Económica, 2018). Després de diversos anys de viure a Suïssa, ha tornat a Mèxic, on toca en una banda de rock de lírica satírica i escriu ocasionalment sobre història i política per al diari alemany Junge Welt. 

 

 

 

 

 

 

BEQUES CARME MONTORIOL 

 

 

/ Jordi Casado i Olivas. (Barcelona, 1989)

Estudia Direcció Escènica i Dramatúrgia a ESAD Eòlia (2014 - 2018). Format també en European Theatre Arts a Rose Bruford College for Theatre and Performance (Londres), com a guionista a Showrunners BCN i com a intèrpret a centres com el Timbal o l’Escola de Comèdia Musical Coco Comín.

Com a autor, ha escrit peces com Correspondència, que també dirigeix (Teatre Eòlia/Casa Elizalde - 2018. Escenari Joan Brossa, Barcelona - 2020), Entre. (Teatre Eòlia, Barcelona - 2017), en-Cadena (Espai 104, Barcelona - 2017), o els espectacles de creació col·lectiva a-Gig-a-Byte (The Barn, Londres - 2017), i Point Zero (The Rose Theatre, Londres - 2016).

El 2019 va crear, coordinar i conduir els Encontres Absurds dins del marc Escena Germinal de la Nau Ivanow. Un espai de trobada i de joc amb el text escènic.

 

 

 

/ Eu Manzanares (Barcelona, 1985)

Actriu i Dramaturga. Graduada en Interpretació a l'escola Eòlia, continua formant-se en altres escoles i estudis, amb professionals com Txiki Berraondo, Laura Jou, Raimon Molins, Alfredo Sanzol, Javier Daulte, entre molts d'altres. També es forma en dramatúrgia a l'Obrador de la Sala Beckett. 

A finals de 2015 estrena el seu primer text al Teatre Tantarantana, “Una paret blau-cel”. A principis de 2017 estrena “Deixalles” al Teatre Eòlia; L'any 2018, el seu tercer text, “IDOTI IRANTI”, és seleccionat per l'AADPC l'any 2018 per al Cicle de Lectures Dramatitzades, guanyador d'una Beca Tísner i estrenat al Llevant Teatre de Granollers a principis de 2019; al desembre d'aquest mateix any, estrena “Lo Nuestro”, a la Sala Flyhard. 

 

 

/ Jan Vilanova

Va estudiar cinema a l’ESCAC en l’especialitat de muntatge. També és graduat en Història per la Universitat de Barcelona. Al llarg dels anys ha combinat el seu treball de muntador amb l’escriptura de textos dramàtics per a teatre. El 2013 crea la productora teatral Sixto Paz Produccions. Des d’aleshores han muntat més de deu espectacles. D’entre les obres produïdes, destaquen 'Pulmons' o 'hISTÒRIA'. En la majoria de projectes ha treballat com a ajudant de direcció o dramaturg.

 

 

/ Sílvia Navarro Perramon (Barcelona, 1982)

És llicenciada en Sociologia per la UB i en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre. Postgrau en Guió i Realització de Programes d’Humor URL- Blanquerna. Ha participat en diverses obres i ha escrit i dirigit Alguien que apague la luz. (2014), RIP (2014), 94 minuts (NY- IATI Theatre / Barcelona, Tantarantana, 2017), Ifigènia en Taxi (Tantarantana, 2019), Lila, una princesa diferent (Teatre Regina, 2019) i Az (Teatre Regina, 2019).