ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
U
Clara USÓN
(Barcelona, 1961)
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, l'any 2009 va obtenir el premi Biblioteca Breve per l'obra Corazón de Napalm. El 2013 va guanyar el premi de la Crítica de narrativa castellana per la novel·la La hija del Este, obra que també li va valer els premis Ciutat de Barcelona i el premi de la Cultura Mediterránea. També és autora dels títols Noches de San Juan (1998, premi Femenino Lumen), Primer vuelo (2001), El viaje de las palabras (2003), Perseguidoras (2007), Valor (2015) y El asesino tímido (2018).
V
Rafael VALLBONA
(Barcelona, 1960)
Periodista, escriptor i guionista de televisió. Fa un retrat del Raval a Plaça dels Àngels a partir dels ulls d’un exconvicte que surt de la Model. També fa un retrat de barri a Gràcia, en què tracta les contradiccions de poble que viu dins la ciutat.
Tina VALLÈS
( Barcelona, 1976)
Escriptora, correctora i traductora. A través del blog “L’aeroplà del Raval” teixeix la seva veu literària amb retrats quotidians del Raval: els veïns, els avis del barri, els paletes. Aconsegueix captar l’atenció dels lectors i Labreu en fa un recull al 2006. També a Un altre got d’absenta (2007) veiem aquesta vida petita del barri de Ciutat Vella. El 2012 guanya el Premi Mercè Rodoreda de contes per El parèntesi més llarg, un mosaic urbà de situacions i el 2017, el Llibres Anagrama de narrativa en català amb La memòria de l'arbre.
Juli VALLMITJANA
( Barcelona, 1873 –1937)
Aquest dramaturg i narrador, recentment recuperat per al gran públic fou un escriptor marginal. Bona part de les seves obres estan centrades en el món i en el llenguatge dels gitanos i en el món canalla de la Barcelona canalla anterior a la Guerra Civil. Són molt valuoses les seves novel·les Sota Montjuïc (1908), La xava (1910) i el recull de narracions De la raça que es perd (1917).
Mario VARGAS LLOSA
(Arequipa, 1936)
Aquest escriptor en llengua espanyola i destacat component del bum llatinoamericà va viure entre 1970 i 1974 a Barcelona, primer a la Via Augusta i més tard a Sarrià, al carrer d’Osio, molt a prop del seu aleshores amic Gabriel García Márquez. Segons la seva pròpia confessió fou en la capital catalana on es va fer escriptor. A Barcelona va escriure total o parcialment les novel·les Pantaleón y las visitadoras (1973), La tía Julia y el escribidor (1977) i els assaigs García Márquez: historia de un deicidio (1971) i La orgía perpetua: Flaubert y Madame Bovary.
Manuel VÁZQUEZ MONTALBÁN
( Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003)
Periodista i escriptor. Crea la mítica figura de l’inspector Carvalho, a través de la qual coneixem la Barcelona dels seixanta i setanta. A part de la ficció –una quarantena d’obres i els centenars d’articles a la premsa–, també va escriure una desena d’assajos sobre la ciutat, com ara Barcelona cap on vas? (1991). Va ser un gran amant de la cuina i del Barça. Al barri del Raval, on va néixer, hi ha una plaça que porta el seu nom.
Jacint VERDAGUER
(Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902)
La gran figura del pairalisme, de la literatura de la recuperació lingüística del català i de les forces tel·lúriques de la Naturalesa i de la Pàtria és alhora un escriptor profundament urbà. La seva obra té referències a Barcelona arreu i es pot dir que el seu llibre més popular fou, probablement, l’oda A Barcelona (1883), de la que l’Ajuntament en va imprimir cent mil exemplars. Els seus articles a la premsa liberal coneguts sota l’epígraf En defensa pròpia van ser un autèntic fenomen a la ciutat, d’enorme repercussió. Mort d’una tuberculosi a Vil·la Joana, el 1902, la seva transcendència com a poeta popular es va posar de relleu en el multitudinari enterrament que se li va tributar.
Ignacio VIDAL-FOLCH
(Barcelona, 1956)
Periodista i escriptor, va ser director dels suplements culturals dels diaris La Vanguardia i ABC i ha estat col·laborador en diversos mitjans com el diari El País o La 2 de Televisió Espanyola. Ha publicat un important nombre de títols com els llibres de relats Amigos que no he vuelto a ver (1997), Más lejos y más abajo (1999, premi Mario Vargas Llosa NH de relats) i Noche sobre noche (2009) i les novel·les No se lo digas a nadie (1987), La libertad (1996), La cabeza de plástico (1999), Turistas del ideal (2005), Contramundo (2006), Lo que cuenta es la ilusión (2012) o Pronto seremos felices (2014), obra amb la qual va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua castellana de l'any 2015. També és autor de la guia literària Barcelona: Museo secreto (2009).
Enric VILA
(Barcelona, 1972)
Periodista i escriptor, és professor de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i col·laborador dels diaris El Nacional, El Punt Avui i de la revista Sàpiens. És autor de diversos títols, com ara Néstor Luján: entre el rostre i la màscara (2003), Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs (2006), El nostre heroi, Josep Pla (2009), Breu història de la Rambla (2012) o Londres-París-Barcelona. Viatge al cor de la tempesta (2014).
Enrique VILA-MATAS
(Barcelona, 1948)
Escriptor. És un dels escriptors amb més reconeixement i projecció internacional de la ciutat, amb obra traduïda a 29 idiomes. Els seus llibres són un viatge dins de la literatura. Barcelona apareix en novel·les com El viaje vertical (1999).