ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Assagista, periodista, filòsof i crític d’art, autor del Glosari, una columna diària escrita sota el pseudònim de “Xènius”, a La Veu de Catalunya. És autor de la noucentista La ben plantada (1911).
Aquest gran pintor i artista plàstic és alhora un extraordinari escriptor que fins a dates molt recents no s’ha aconseguit començar a recuperar amb l’edició de la seva Obra completa (2006). Dalí és també un escriptor molt barceloní, fascinat des de ben petit per l’obra arquitectònica d’Antoni Gaudí. A Barcelona es va donar a conèixer com a creador i hi situa alguns dels seus millors textos.
Poeta, periodista i diplomàtic. Anomenat El príncipe de la letras castellanas, és considerat un dels pares del modernisme i segueix la màxima de Verlaine: “la música abans de res”. El 22 de desembre del 1898 desembarcava a Barcelona per fer cap a Madrid, on influeix els joves modernistes com Valle-Inclán, Juan Ramón Jiménez o Jacinto Benavente, que van formar part de la Generació del 98. Al 1914 s’instal·la en una casa al carrer Ticià, on tothom es pensava que fixaria la residència definitiva, però en realitat havia vingut per treballar en l’edició de Canto a Argentina y otros poemas.
(Barcelona, 1954). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, auditor, gestor cultural, escriptor i fotògraf. L’any 1983 va guanyar el Premi Documenta de narrativa amb la novel·la FM: Fragmentació Modulada (1984). És autor també d’un llibre de relats curts, El forat de l’agulla (1996) i de les novel·les Al sud de Santa Isabel (1999), traduïda al castellà amb el títol Al sur de Santa Isabel (2000), Aquell món idíl·lic (2007), El soroll del petit rèptil (2009), obra que va rebre un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, l’any 2006, i El malson de Guinea (2018), obra amb la qual completa el cicle sobre la seva visió novel·lada de la vida a les colònies espanyoles del Golf de Guinea i les tràgiques conseqüències del procés de descolonització. La primera versió de Cicle d’acumulació, el llibre de poemes amb què retorna al gènere de la poesia, es va publicar a València, l’any 1985, i es va reeditar l’any 2021. La tardor de 2024 publica el llibre de relats La síndrome de la incertesa.
Cronista, és autor del Llibre del rei En Pere d’Aragó i els seus antecessors passats. Escrita cap al 1280, la crònica de Bernat Desclot està centrada en els regnats de Jaume I el Conqueridor i, especialment, del seu fill i successor Pere el Gran (1276-1285).
Escriptora i col·laboradora de premsa. És autora dels títols El duelo y la fiesta (2012), Mujer sin hijo (2013), Es un decir (2014) i Mare i Filla (2015). Amb el recull de contes Vida familiar guanya el premi Mercè Rodoreda de l’any 2016.
Escriptor i periodista. Rep el Premi Nacional del seu país el 1990. És amic de joventut de Carlos Fuentes i publica el seu primer llibre de contes, Veraneo y otros cuentos, el 1955. Forma part de l’anomenat boom llatinaomericà i n’escriu la Historia personal del boom (1972). Harold Bloom el considera autor essencial del cànon occidental de la Literatura. Viu exiliat a Barcelona, ciutat on situa l’obra Tres novelitas burguesas (1973).
Poetessa, traductora i crítica literària, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i, des del 2004, professora d’humanitats i de llengua i literatura russa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Tradueix al català obres d’autors com Anton Txèkhov, Anna Politkóvskaia, Lev Tolstoi, Varlam Xalàmov i Aleksandr Kúixner i és autora de diversos títols de poesia.