Kiko Amat

Kiko Amat (Sant Boi, 1971) és autor de set novel·les i tres obres de no-ficció. A Anagrama ha publicat El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003), “Relat intens, irat i estilitzat com un senzill dels Small Faces” (Ramon Vendrell, El Periódico); Cosas que hacen BUM (2007), “Amb un humor vigoritzant, Kiko Amat evoca els intents desesperats d’un antiheroi per ser acceptat pel clan. Un autoretrat generacional ple de burla i de nostàlgia” (Ariane Singer, Le Monde); Rompepistas (2009), “Un Trainspotting (gairebé) sense drogues. Un guardià a la fàbrica La Seda. Un Graham Swift sense Guinness (amb Estrelles). Una novel·la excel·lent” (Carlos Zanón); Eres el mejor, Cienfuegos (2012), “Amat, almenys en literatura, és segurament el millor” (Javier Calvo); Antes del huracán (2018), “Extraordinària. Pertany aquesta novel·la al tronc de l’alta literatura” (Jordi Gracia, El País); Revancha (2021), “Dura, veloç, violenta, Revancha és una bala perfecta, el revers literari de la hipocresia” (Lucía Lijtmaer), el manual Los enemigos (2022), “Un llibre que alterna humor, serietat i mala llet per teoritzar sobre la utilitat de certs sentiments ‘dolents’” (Carmen López, El Periódico de España). La seva última novel·la és Dick o la tristeza del sexo (2025). També és autor de dos llibres de no-ficció, Mil violines i Chap chap.

En l’actualitat coguionitza i cocondueix el pòdcast Pop y muerte (Ràdio Primavera Sound).