Vincenç Altaió

Vincenç Altaió (Santa Perpètua, Barcelona, 1954) és assagista, investigador cultural, poeta, crític d’art, curador d’exposicions literàries, científiques i artístiques, traductor teatral, editor de revistes d’avantguarda, articulista d’opinió, agitador cultural i traficant d’idees. 

A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de l’avantguardisme en les lletres i les arts i de les aportacions cabdals en el pensament crític i en les ciències, ha anat construint una obra literària i assagista ben personal, tothora que s’ha significat per endegar diverses iniciatives editorials de caràcter innovador i exposicions d’art, de vocació interdisciplinària. Ha dirigit el centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i Arts Santa Mònica. A hores d’ara, presideix la Fundació Joan Brossa. Va fer el paper de Giacomo Casanova en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra. Darrerament, ha publicat l’assaig Enllaços amb l’avantguarda: De J.V. Foix a Albert Serra, el dotzè volum de l’autobiografia sense subjecte Tràfic d’idees i dues investigacions culturals: Joan Miró i els poetes catalans i El radar americà: Arquitectura, art, comunicació visual i Guerra Freda. 

En poesia, la traducció al castellà de Biathànatos o el elogio del suicidio. És novetat d’aquests dies: El somni de la subversió: Memòries d’un traficant d’idees i el film Biblioteca de pedra seca, de Joan Vall Karsunke, en el qual es vivifica performàticament la seva biblioteca personal amb artistes i escriptors.