Tradicional salutació dels escriptors de Sant Jordi

Bona diada a tothom. I gràcies, Ajuntament de Barcelona, per haver-me convidat a dir unes paraules per celebrar aquest Sant Jordi. Avui jo soc aquí, però hi podria haver qualsevol altre traductor. Miraré de parlar en nom del col·lectiu i seré molt breu, com m’han demanat. Algú potser dirà que aquest any l’esmorzar és d’«escriptors i traductors». Però als traductors això ens semblarà inadequat, una tautologia. Els traductors som escriptors. Els traductors literaris d’ofici escrivim cada dia moltes hores i fem literatura. Quan fem de traductors ens estalviem la feina ─admirable─ de construir trames, inventar personatges, crear ambients, però hem de fer que l’argument s’entengui bé, que els diàlegs dels personatges siguin creïbles, que les atmosferes siguin ben bé la de les brugueres de Yorkshire, la de Yoknapathawpa, la de l’evocadora sintaxi proustiana… I que el que és poesia en una llengua també ho sigui a l’altra. Quants dels que sou aquí no us heu alimentat de Kafka, de Woolf, de Txékhov. La literatura és un diàleg continu que s’estén per l’espai i el temps: un diàleg entre present i passat, entre obres del país i obres de fora.

No parlaré de «la visibilitat del traductor» perquè, ¿no diuen que un bon traductor ha de ser invisible? M’estimo més parlar de reconeixement. I reconeixement vol dir valorar tota la feina que hi ha darrere de la traducció d’un llibre. Vol dir no citar llibres d’autors de fora sense dir el nom del traductor, com si l’autor hagués escrit el llibre en català; vol dir valorar la qualitat d’una traducció i remunerar-la adequadament. Deia Puixkin que «els traductors són les mules de càrrega de la cultura» i, així i tot, als traductors, com a la majoria de pagesos, ens agrada la nostra feina i molts no la canviaríem per cap altra. Però també ens agrada no haver-nos de perdre en tràmits burocràtics, poder criar bé els nostres fills i no haver de treballar més hores que un rellotge per, de vegades, ni tan sols arribar a això que en diuen «fi de mes», tot i que nosaltres, com els pagesos, no ens regim per mesos ni per laborables i festius. En un país normal els traductors i els pagesos hauríem de poder viure dignament de la nostra feina nodridora. A la pràctica, molts pagesos i molts traductors s’han de buscar una altra feina per poder tirar endavant.

«Traduir és fer un viatge per un país estranger», diu George Steiner, i el traductor torna a casa amb la maleta plena d’idees, textures i mirades noves, que afegeix a les nostres de manera que no facin nosa al nostre paisatge intel·lectual i espiritual, sinó que l’eixamplin. En cada traducció hi ha una reflexió i un treball sobre el model de llengua i amb el bon conreu de les llavors que porten els vents d’altres terres, la llengua sempre hi guanya. «El transvasament d’una llengua a una altra no fa mal a la llengua d’acollida, sinó que l’enriqueix», va dir Goethe. La llengua d’acollida que entre tots llaurem, i avui en veiem els fruits. Collim-los i assaborim-los, cada dia, i especialment avui, Sant Jordi, patró dels pagesos i Dia del Llibre!

Marta Pera Cucurell.